Resultats de la cerca

Fou cridat a El Escorial per Felip II, que adoptà els seus fills El 1569 tornà a València, però el 1572 Felip II li encarregà la recerca de pergamins a Aragó i a València Hom remarca de la seva obra a El Escorial els Salms de maitines El seu fill Pere Ramires seguí la seva obra

Deixà la vida militar i cercà, sense èxit, fortuna a Amèrica En tornar, seguí la vida literària ja iniciada i compongué una sèrie de poemes i algun relat, molt vius i precisos, de gran efecte musical Són obres seves Gedichte ‘Poesies’, 1889, Neue Gedichte ‘Noves poesies’, 1893 i Untern flatternden Fahnen ‘Amb banderes al vol’, 1888

Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912

Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU

Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical

A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este

Fill i successor de Prúsies I, seguí una política de collaboració amb Pèrgam i la Capadòcia contra Farnaces I del Pont Malgrat simpatitzar amb Macedònia i haver esposat una princesa macedònica, ajudà els romans contra Perseu Combaté Àtal II de Pèrgam, el qual li suscità en contra el seu propi fill Nicomedes, que el féu assassinar