Resultats de la cerca

Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València Austriacista, seguí l’emperador Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i després al de la filla d’aquest, Maria Teresa, emperadriu des del 1740

Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912

Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan

Membre de la Unión Cívica Radical 1890, participà en les revolucions del 1890, el 1893 i el 1905 Ocupà diversos càrrecs en el govern Substituí el també radical Yrigoyen en la presidència 1922-28 i seguí una política més moderada Des del 1931, després de l’enderrocament del president Yrigoyen, exercí de fet el lideratge del partit radical

Seguí el corrent realista d’interpretació Del 1747 al 1776 dirigí el teatre de Drury Lane, on reformà la tècnica interpretativa i féu innovacions en l’escenificació Les seves obres teatrals unes quaranta són sobretot adaptacions Amb George Colman escriví The Clandestine Marriage 1766, que fou traduïda i adaptada per Giovanni Bertati i convertida en òpera per Cimarosa

Seguí Alexandre a Àsia, i el 324 tornà a Macedònia Dirigí la guerra contra les ciutats gregues revoltades en premi, rebé la satrapia de Lídia 321, però, foragitat d’allí per Antígon 319, passà a Macedònia Enviat a barrar el pas a Antígon, que intentava de reunir-se amb Cassandre, fou batut i mort al Bòsfor traci

Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

A Berlín, durant la guerra del 1870, escriví unes Cartas Médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana 1872 Amic de Letamendi, seguí les idees vitalistes i fou un defensor del vegetarianisme i l’homeopatia collaborà en revistes d’aquesta orientació Dirigí l' Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona

Collaborador de Kassem en l’enderrocament de la monarquia 1958 i destituït per aquest dels seus càrrecs 1959 Allunyat del país, organitzà un cop d’estat febrer del 1963 amb l’ajut dels baasistes que el portà a la presidència de la república Establí un règim dictatorial i seguí una política d’amistat amb la RAU