Resultats de la cerca

Fou alumne de l’Escola Pia del seu poble, on cursà els estudis primaris Començà el noviciat el 25 d’octubre de 1904 i professà a l’Escola Pia el 19 de setembre de 1906 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe Navarra i Terrassa i fou ordenat de sacerdot el 20 de desembre de 1913 Passà els primers anys de magisteri a Mataró dedicat a la primària i secundària també fou director dels interns Després de tretze anys d’estada a Mataró fou nomenat rector del collegi d’Olot 1925-28, un moment difícil a causa dels anys de la Dictadura de Primo de Rivera, perquè l’anterior…

La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el seu fill…

Nascut en una família profundament cristiana, realitzà els seus estudis al seminari de Lió, on concebé la idea de crear una congregació dedicada a l’educació dels joves Fou ordenat sacerdot el 22 de juliol de 1816 i nomenat coadjutor a la parròquia rural de La Valla, Lió, on un any després nasqué la congregació dels Germanets de Maria, o Germans Maristes La companyia cresqué ràpidament i el 1825 fou necessària la construcció de Nostra Senyora de l’Hermitage, on visqué fins a la seva mort Per dur a terme la seva activitat, centrada en la fundació d’escoles i en l’atenció a les…

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan,…

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 Cartes que no lliguen , 1895, Lo gorg de les ànimes , 1898  La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre , 1897, narracions religioses i…

Anà a la conquesta de Sardenya, on adquirí possessions, entre d’altres un feu a Sàsser Fou castellà de la Joiosa Guarda 1339 Es casà amb Saurina d’Anglesola, senyora de la meitat del lloc de Terranova l’altra meitat era de Joan d’Arborea, del qual es queixà Gombau perquè havia posat forques on no tenia jurisdicció 1344 Gombau, que ja havia estat pres i exiliat per Ramon de Cardona, fou també fet presoner pels genovesos al golf de Lleó Organitzà la retirada dels catalans supervivents a la batalla d’Aidu de Turdu 1347 Collaborà amb Jaume d’Aragó en afers de govern fins a l’arribada…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues parròquies de Sant…

Fou actiu a la província de Minas Gerais durant el període colonial És esmentat per primera vegada, com a cantant, en els arxius de la Germandat de Nostra Senyora de la Misericòrdia El 1752 entrà a la Germandat de Sant Josep dels Homes de Color, en la qual intervingué en els assumptes musicals Només es conserven dues obres amb el nom de Neves Es tracta d’un credo 1780-85 per a cor mixt i una petita orquestra, dividit en sis seccions i escrit en un estil homofònic característic del període preclàssic, i un oratori de Nadal titulat Oratoria ao Menino Deos para a noite de Natal 1789…

Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La senyora…