Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
cronologia
Ecologia
En dendrocronologia, sèrie d’anelles de creixement dels arbres que es pren com a referència per comparar amb la sèrie objecte d’estudi.
S'obté a partir d’altres sèries d’anelles prèviament datades i sincronitzades Les cronologies es poden expressar en funció d’una escala temporal absoluta, és a dir, que ordena i situa els esdeveniment en el temps real, o bé relativa, és a dir, que estableix l’ordre cronològic dels diferents esdeveniments sense determinar quan tingueren lloc en el temps una cronologia és absoluta quan la seqüència d’anelles està perfectament datada respecte a un calendari civil A l’Europa central i a Irlanda s’han establert cronologies de més de 7 000 anys, cosa que ha permès datar amb precisió cases,…
miotragus
Paleontologia
Bòvid endèmic extingit del Plioplistocè de les illes de Mallorca i Menorca, caracteritzat per una dentició anterior molt hipsodonta i proveïda de mandíbules amb dues úniques incisives, però de creixement continu com en els rosegadors.
Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un descens del…
J-3 Films
Cinematografia
Col·lectiu de cineastes amateurs constituït el 1979 per Jordi Serrano i Poy (1931), Josep Maria Junquera i Coll (1935) i Joan Samsó i Solé (1936), als quals el 1981 s’afegí Jordi Lagé i Ruiz (1945.
Els primers anys se centraren en la realització de reportatges com ara La Fira de la Perdiu 1980 de totes les danses 1981, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1982 Ja era hora 1982, sobre Pau Casals, i Firacontrast 1982, sobre la Fira de Mostres de Barcelona Però el més interessant de la seva filmografia són els curts argumentals com ara I demà 1983 Joc de temps 1984, basat en la novella de Manuel de Pedrolo Seqüència 1985 Continuïtat 1987 Estimada Núria 1987 Assaig , i Tia Julia 1991, segurament la seva obra més madura Des del 1985, aquests curts representaren l’Estat…
empaquetatge
Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.
Inicialment concebuda només per a transmetre dades, actualment també és utilitzada per a transmetre veus codificades en forma digital, amb un retard des de la transmissió fins a la rebuda de només 200 ms Les estacions transmissores són concebudes per a empaquetar i desempaquetar les dades dels usuaris L’estructura lògica dels paquets ve determinada pel sistema i no afecta l’estructura del missatge transmès Aquests paquets inclouen, a part de les pròpies dades i adreces, la seqüència d’informació per al control del seu seguiment per la xarxa Cada paquet consisteix en una petita unitat de dades…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il, elle 1974 …
atenuador
Biologia
Seqüència nucleotídica d’ADN situada entre el promotor i el gen estructural d’alguns operons.
La funció de l’atenuador és regular la quantitat d’ARN produït i, per tant, la quantitat final de proteïna funcional, per tal d’ajustar-la a les necessitats de la cèllula
sil·labació
Fonètica i fonologia
Divisió de significants en síl·labes segons els límits que es produeixen dins cada seqüència fònica.
Cal tenir compte, sobretot en la poesia, de les modificacions de ritme i metre que produeixen en la sillabació fenòmens tals com la sinalefa, la sinèresi, la dièresi i l’hiat
modulació d’espectre estès
Modulació digital en què hom aplica una seqüència pseudoaleatòria de bits sobre el senyal modulador o bé sobre el modulador en FSK, el qual varia la seva freqüència d’operació segons la seqüència aplicada.
Procedent dels mètodes usats durant la Segona Guerra Mundial per a protegir els senyals de radar de les interferències provocades, aquesta modulació, a costa d’ocupar una banda de transmissió molt més ampla del que és normal, dóna una gran immunitat a les interferències, fa menor el consum d’energia de l’emissor i, en particular, permet que diversos emissors comparteixin el mateix espectre freqüencial És la base del multiplexatge CDMA
índex
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que conté informació sobre la localització d’altres dades.
Les dades sobre les quals es guarda la informació són pròpiament les dades la informació continguda en els índexs s’usa per a poder-hi accedir de forma més o menys ràpida L’ordenació d’un conjunt de dades és una operació costosa, entre altres coses per la necessitat de reubicar les dades que no són en la posició correcta dins la seqüència d’ordenació l’ordenació d’un índex és molt menys costosa perquè les dades a reubicar són simplement la informació d’on realment són les dades D’aquesta manera, el manteniment d’un índex sobre un conjunt de dades permet tenir-hi un accés ordenat sense gaire…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina