Resultats de la cerca

Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC

Es troba amb freqüència en els ballets de JB Lully com a secció dansada posterior a una part vocal En l’òpera francesa del segle XVIII, designà més aviat un preludi instrumental -de vegades interludi o conclusió- sense lligam temàtic amb les parts vocals amb les quals dialogava De vegades serví d’obertura a les diverses entrées d’una opéra-ballet El terme deriva de l’italià ritornello i en molts contextos té el mateix significat

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar

El 1166 signà l’acta de fundació del monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes i l’any següent era, juntament amb el comte Ermengol, que ajudava el rei Ferran II de Lleó, a la conquesta d’Extremadura És constant la seva intervenció en els documents d’aquest comte fins al testament d’aquest 1177, del qual fou marmessor Serví després el rei Alfons I el Cast, el qual acompanyà en les negociacions amb Castella celebrades a Cazorla 1179

Fill de Ramon II de Canet Confirmà i augmentà diverses vegades les franqueses de les seves senyories, particularment abans d’anar-se'n a l’expedició contra els musulmans de Múrcia 1265 Participà en les lluites feudals contra Guillem VI, vescomte de Castellnou 1275, que obligaren l’infant Pere a intervenir Més tard serví Jaume II de Mallorca i signà com a testimoni l’acta d’homenatge retut per aquest a Pere II de Catalunya-Aragó

Serví durant vint anys a l’Àfrica del nord El 1538 anà a l’Índia Navegà per la mar Roja fins a Suez 1540-41 Tornà el 1545 a l’Índia, on defensà Diu i Malaca En recompensa dels seus serveis fou nomenat virrei de l’Índia portuguesa 1548, però morí poc temps després Perfeccionà l’ús de la brúixola, i les seves observacions científiques foren recollides en tres Roteiros editats els anys 1833, 1843 i 1882

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis

Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges