Resultats de la cerca

Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara…

Ocupà diversos càrrecs de l’administració pública estatal escrivà de cambra, tresorer i recaptador de contribucions i fou capità de la milícia nacional 1820-40 El 1838 ingressà com a soci al Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès i engegà i dirigí, fent cara a tota mena de dificultats, la construcció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1846-48 L’any 1847 fundà el Cercle del Liceu

President de la Federació Catalana de Futbol entre el 23 de setembre de 1913 i el febrer del 1914, durant el seu mandat començà de forma oficial el Campionat Regional de Catalunya com a pas previ al Campionat d’Espanya També fou directiu del FC Barcelona des del juliol del 1927, i soci de mèrit i president, durant molts anys, de la Mútua del FC Barcelona

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09

Soci de les societats de caçadors de les Borges Blanques, de Vinaròs i Diana d’Alcanar, a la qual representa en competició, practica el tir al plat i la caça del conill amb ca eivissenc Fou el primer campió de Catalunya de la modalitat de podenc eivissenc 2009 Anteriorment havia estat el primer classificat de la península a la Copa d’Espanya 2006, 2007, 2008

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

Soci del Club Vasconia, en la posició de davanter es proclamà campió d’Espanya de cesta punta nou vegades amb Antoni Amat 1961 i amb el seu germà Josep Maria 1962, 1964-70, amb qui també assolí l’or olímpic 1968, dues Copes del Món 1966, 1969 i tres subcampionats del món 1962, 1966, 1970 Es retirà el 1977 El 2010 rebé el premi Pelotarien Batzarra

Fou un dels jugadors espanyols més importants de la segona meitat del segle XIX Estigué vinculat als inicis dels escacs a la ciutat de Barcelona Fou soci del cercle d’escacs del Café del Recreo i de la societat escaquista de la plaça Reial Fou també un habitual de les tertúlies d’escacs que es feien al Café de la Alhambra i al Café Munich