Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
adrenosterona
Bioquímica
Corticoesteroide d’activitat andrògena que es forma a la zona cortical de les càpsules suprarenals a partir de la Δ4-androstà-3,17-diona.
Es fon a 224°C, i és la substància G de Reichstein
homooúsios
Cristianisme
Terme grec ὁμοούσιος, traduït en llatí per consubstantialis) consagrat pel símbol de la fe del concili de Nicea (325) per expressar la igualtat essencial entre el Pare i el Fill.
Els semiarians hi oposaren el terme homoioúsios “semblant en la substància” arianisme
espècie química
Química
Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc; així, un oligòmer i un polímer són dues espècies distintes.
hom pot considerar-hi també els distins estats en què es presenta una substància
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…
cera
Química
Lípid simple, èster d’un àcid gras amb un alcohol alifàtic de cadena llarga, que hom troba en el regne animal (cera animal) i que hom obté de les plantes (cera vegetal) i del regne mineral (cera montana).
En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt resistents als…
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…
uliron
Farmàcia
Una de les primeres sulfamides emprades.
És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal
multiplicador
Militar
Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils o de les càrregues explosives i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.
El multiplicador conté una substància més sensible que la càrrega i que explota per efecte del detonador
sapropel
Geologia
Tipus de sòl sublacustre ric en composts orgànics (plàncton en descomposició), format en aigües profundes (generalment llacs molt eutròfics), en situació de poca concentració d’oxigen.
Aquest sòl, negre i grumollós, produeix sempre àcid sulfhídric i hom el considera la substància mare del petroli