Resultats de la cerca
Es mostren 1706 resultats
l’Espina

Aspecte exterior del mas de l’Espina (Collsuspina)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al S del nucli de Collsuspina (Moianès), al centre del terme.
A migdia del Pla de Querol, al sud-est del Molí de l’Espina i a llevant de la masia de l’Espinoi , és la masia tradicionalment més forta del terme Parla de la seva importància que el poble degui el seu nom al fet que es formà en el Coll de l’Espina Coll s’Espina , en català antic L’edifici és un gran casal amb annexos que revelen construccions dels segles XVI al XIX i disposa d’una gran galeria i alguns elements esculpits del segle XVI A ponent de la masia, passa el camí de Collsuspina a Santa Coloma Sasserra
Samsung ampliarà la factoria de Palau de Plegamans
La multinacional coreana Samsung anuncia una inversió de 10000 milions de pessetes en la seva planta de Palau de Plegamans, on elaborarà tots els telèfons mòbils destinats al mercat europeu Samsung començarà a fabricar telèfons mòbils en aquesta planta al desembre, però no assolirà la plena producció fins l’any 2002, ja que la inversió implica augmentar la plantilla dels 340 treballadors actuals a més de 1000 Fa tres anys Samsung ja va anunciar una important inversió a Palau de Plegamans, que va haver de suspendre a causa de la crisi econòmica que va afectar el Sud-est…
Venècia registra l’augment del nivell del mar més alt en 50 anys
La combinació d’intenses pluges, baixes pressions, el vent del sud-est xaloc o sirocco i el fenomen conegut com acqua alta , una marea que es produeix periòdicament, provoquen el pitjor episodi d’inundacions a Venècia des del 1966 el segon des del 1923, quan començaren els registres El nivell de l’aigua arriba a 1,87 m i cobreix les zones més conegudes de la ciutat, com ara la plaça de Sant Marc La pujada d’enguany provoca polèmiques sobre fins a quin punt és atribuïble al canvi climàtic i sobre la manca d’infraestructures de protecció
Sant Jaume de Santa Creu d’Horta (Osor)
Art romànic
Aquesta església parroquial és situada al centre de la vall de Santa Creu, a l’extrem sud-est del municipi d’Osor La vall i l’església de Santa Creu són esmentades des del 902 Consta com a parròquia independent de Santa Cruce entre el 1050 i el 1150 L’any 1332 tenia ja el cotitular de Sant Jaume, que acabà essent el principal de l’església i, a causa del despoblament, passà a ésser sufragània d’Osor, fins al 1878 L’edificació actual es va refer al segle XVIII i no conserva vestigis visibles de l’època romànica
Santa Seclina (Caldes de Malavella)
Art romànic
A l’extrem sud-est del terme, a l’inici d’un apèndix del terme de Caldes de Malavella, situat entre Vidreres i Llagostera, hi ha la parròquia rural de Santa Seclina o Santa Seculina És una església barroca, amb un esvelt campanar, que la fa visible des de la carretera de Vidreres a Llagostera Cal cercar el seu origen als segles XI o XII, en què es completà la geografia religiosa de la comarca consta en els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona, del segle XIV en endavant, com a Sancta Sicline, Segline o Seculine
Castell de Seixan (Prats de Sornian)
Aquest castell hauria estat situat al cim del serrat que domina l’església de Santa Felicitat pel NE i constitueix avui l’extrem sud-est del terme de Prats de Sornian A l’indret hi ha encara el topònim “Castlar” El castell castrum Sixanum és documentat l’any 989 i potser es correspon al castelllone que apareix a la butlla del papa Sergi IV adreçada a Cuixà el 1011, en el terme del qual es trobava l’església de Santa Felicitat Aquest castell donà nom a una família senyorial, emigrada finalment al Conflent, com tantes altres de la Fenolleda
Sant Hilari del Puig (Vallcebollera)
Art romànic
Es tracta de l’església de l’antic llogaret, avui despoblat, del Puig, situat al sud-est d’Osseja i abans d’arribar a Vallcebollera Aquesta església apareix com a sufragània de la de Sant Pere d’Osseja en ocasió de la consagració d’aquesta última l’any 1219 Depengué, com la parròquia d’Osseja, de la canònica de Santa Maria de Lillet El petit edifici, avui en ruïnes, era de forma rectangular, amb la porta que s’obria a sol ixent i un altiu campanar de cadireta L’estil és poc definit i no sembla tenir res de romànic
Llessui
Esquí
Estació d’esquí del terme municipal de Sort.
Situada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al vessant sud-est, entrà en funcionament el 1967 i tancà el 1987 La posada en marxa fou una iniciativa d’Alfons Sagalàs Tenia 30 km de domini esquiable, amb un desnivell de prop de 1000 m, amb el punt més alt a 2900 m Disposava d’un telecadira i sis teleesquís La situació, en una zona de forts vents i la fallida d’un projecte immobiliari, en propiciaren el tancament Alguns espais del seu domini esquiable actualment formen part de l’estació d’Espot Esquí
refugi Serra d’Ensija

Refugi Serra d’Ensija
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Saldes (Berguedà).
És situat al vessant sud-est del Cap de la Gallina Pelada, dalt la serra d’Ensija, a 2157 m d’altitud Fou inaugurat el 13 de setembre de 1964 amb el nom de refugi President Delgado Úbeda, en honor del llavors president de la Federació Espanyola de Muntanyisme És propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, i té una capacitat de trenta-una places És base d’ascensió al Cap de la Gallina Pelada 2321 m, punt culminant de la serra d’Ensija, i es troba a escassa distància del GR-107, anomenat Camí dels Bons Homes
Rosolini
Ciutat
Ciutat de la província de Siracusa, a l’illa de Sicília, Itàlia, al vessant sud-est dels monts Iblei.
Estació ferroviària a la línia Siracusa-Canicattì
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina