Resultats de la cerca

El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm

Fundat el 1973, el primer president fou Francisco Capella, que es mantingué en el càrrec fins el 1992 És format per les seccions de vela i pesca Entre altres competicions, participa en la lliga anual de vela lleugera i vela de creuer, la regata Trofeu President i els Campionats de Catalunya i d’Espanya de classe finn i de surf de vela El 2011 organitzà el Campionat del Món de surf de vela Té escola de vela i disposa de 575 amarradors al seu port esportiu Els regatistes més destacats són David Terol, David Regué i Xavier Pera En pesca, participa en el Campionat de Catalunya de…

El 1263 Jaume I aprovà la fundació i la dotació d’una confrariadeSant Jordi a Terol El 1303 n'hi havia una altra d’establerta a Múrcia La confrariade València, composta de cavallers que portaven vestit blanc amb creu vermella, rebé un reglament el 1353 A Girona fou creada per l’infant primogènit Joan, duc de Girona, el 1386, a l’església dels framenors La confrariade Mallorca fou creada per Joan II el 1460 i la de Lleida el 1553 A Barcelona hi havia també…

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és una de les…

S’inicià a mitjan anys cinquanta i participà en activitats realitzades al massís del Garraf per la Secció d’Exploracions Subterrànies SES del Club Esquí Puigmal, del qual és soci Impulsà la Secció d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga i inventà el carburer d’acetilè d’autopressió, el qual rep el nom de carburer Folch El seu ofici d’artesà el convertí en l’especialista del grup a l’hora de reparar i renovar les eines per a la pràctica espeleològica Ha explorat la cova del Tornero Guadalajara i la cova Graderas Terol És un dels pioners de les exploracions…

Economia agrícola i industrial indústries derivades de l’agricultura

Agricultura de secà cerals i vinya Mines de lignit

Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…

Les primeres troballes de dinosaure es remunten al 1873, arran de les prospeccions realitzades per Juan Villanova, que atribuí les primeres restes a un iguanodont Entre el 1914 i el 1927, José Royo Gómez localitzà material fossilífer determinat com a Iguanodon i Megalosaurus i altres gèneres de dubtosa determinació Entre el 1978 i el 1980, l’Institut Paleontològic MCrusafont de Sabadell realitzà diverses campanyes, de resultes de les quals es publicaren diversos treballs i una monografia sobre els dinosaures de Morella S'han descrit restes de teròpodes — Coeluridae sp i Megalosauridae sp —,…

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…