Resultats de la cerca

La Junta Rectora de l' Institut Ramon Llull , presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, i formada, entre d'altres, per la consellera de Cultura, Laura Borràs, la consellera de Cultura balear, Fani Tur, i el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, formalitza el nomenament de Iolanda Batallé com a nova presidenta de la institució Batallé, la primera dona a ocupar el càrrec efectiu des de l'endemà succeeix Manuel Forcano, que va estar al front de l'IRL des del 2014

Les bases de Barcelona en Comú donen suport al pacte amb el Partit dels Socialistes de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona Amb una participació del 27,59%, els militants aproven amb el 62% de suport el preacord del dia 13 pel qual el socialista Jaume Collboni, al capdavant de la tinència d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, resta com a tercer home fort del consistori, darrere de l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello

Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana

Comte de Tessé Assolí els graus de mariscal 1688 i tinent general 1692 Lluità a favor de Felip V en la guerra de Successió fracassà en l’intent de reprendre Gibraltar 1705 i en el setge de Barcelona 1706 Fou ambaixador de Felip V a Roma, on intentà, sense èxit, de crear una coalició d’estats italians contra els Àustria El 1723 fou ambaixador de França davant Felip V i li aconsellà que reprengués el tron a la mort de Lluís I d’Espanya 1724

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins

En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren

Durant la tercera guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià Ascendí a general el 1874 i a tinent general el 1889 Fou capità general de València 1890-92, Puerto Rico i Castella la Nova Milità en el partit conservador i fou diputat i senador vitalici 1889 El seu germà, el general Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1841 — 1892, havia combatut també els carlins al Maestrat, i davant les seves forces Martínez de Campos 1874 proclamà Alfons XII rei d’Espanya a Sagunt

Ingressà a l’Academia General Militar de Toledo el 1892 Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898 El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su término municipal 1932 Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou collaborador durant 25 anys

Net potser de Tomàs Vicent Sanxis Fou aprenent d’Ignasi Vergara 1758 i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat , obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta Morí essent tinent director honorari de Sant Carles

Durant la Primera Guerra Mundial lluità com a voluntari Membre de l’estat major, participà en la campanya de França 1940 i en la de Rússia 1942-43 El 1944 ascendí a tinent general i prengué part en la batalla de Normandia, però fou destituït juliol arran de l’atemptat contra Hitler Acabada la guerra, fou conseller militar de la RFA i cap 1957-63 de les forces de l’OTAN a l’Europa Central Publicà diverses obres de caràcter històric i teoria militar