Resultats de la cerca

Fou pintor de cambra del rei Felip V d’Espanya Conreà temes mitològics — Bacanal 1719, El sacrifici de Bacus 1720, ambdós al Museo del Prado—, el retrat — Don Lluís, príncep d’Astúries 1717, Museo del Prado—, temes religiosos — Sagrada Família amb Sant Joan 1726, Museo del Prado— i el paisatge Vista d’El Escorial Museo del Prado El seu pare, René-Antoine Houasse París 1644 — 1710, també pintor, participà en la decoració de Versalles

Treballà a Marly i als jardins i a la capella Virtuts, Trofeus de l’Església , 1707-10 de Versalles Per a la família Rohan treballà al palau de Saverne 1719-28, al palau episcopal d’Estrasburg 1731 i, a París, als hôtels de Soubise figures de la façana que representen les quatre estacions i de Rohan relleu, per a la porta de les quadres, d' Els cavalls del Sol, 1740, d’efectes pictòrics

Precedida per unes converses entre els caps dels governs de França, la Gran Bretanya, els Estats Units i Itàlia, aquells formaren un Consell Suprem dels Quatre març del 1919, en el qual participà el delegat japonès, quan hom hi tractava afers que l’afectaven Principalment, hom hi acordà el tractat de Versalles amb Alemanya i la creació de la Societat de Nacions, el tractat de Saint-Germain amb Àustria i el de Neuilly amb Bulgària

És situada a l’extrem nord de l’estret sector concedit a Polònia pel tractat de Versalles 1919 És una ciutat de funció eminentment portuària El port es reserva la funció del tràfic internacional a gran distància, així com el dipòsit de mercaderies condicionades El nucli urbà és limitat al nord i al sud per dos turons Oksywie i Kamienna Góra, mentre que terra endins s’obre una vall d’origen glacial Forma una conurbació amb Gdańsk i Sopot

D’aquests, Jean-Louis Lemoyne 1665-1755 treballà als jardins de Versalles i Marly, i Jean-Baptiste I Lemoyne 1679-1731 executà l’obra Baptisme de Crist per a l’església de Saint-Roch, a París El fill d’aquest darrer, Jean Baptiste II Lemoyne 1704-1778, fou escultor de Lluís XV els seus busts excelleixen per la recerca de l’expressió momentània del retratat Réaumur 1751, Musée du Louvre, París, Montesquieu Musée des Beaux Arts, Bordeus

Professor a Harvard 1892-1935, fou director de Quarterly Journal of Economics 1896-1935 Expert en qüestions duaneres, fou president de la Comissió d’Aranzels 1917-19 i representant nord-americà a la Conferència de Versalles 1919 Format en el pensament clàssic, elaborà una teoria de la producció capitalista i una teoria del comerç internacional en termes monetaris i de salaris, pròxima a la de Böhm Bawerk Publicà Wages and Capital 1896, International Trade 1927, etc

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà

Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat

Centre de turisme i d’estiueig Artesania tradicional de cadires de boga i puntes de coixí El 1922 hi fou signat el tractat de Rapallo entre l’URSS i Alemanya Per aquest acord ambdós països restablien les relacions diplomàtiques, garantien la neutralitat en cas de conflicte amb un tercer, renunciaven als deutes de guerra respectius i concedien a l’altre tracte duaner preferencial Una clàusula secreta permetia als militars alemanys d’entrenar-se a l’URSS, amb les armes que tenien prohibides pel tractat de Versalles

La pintura fou un mètode utilitzat en la decoració dels interiors quan, per unes necessitats determinades d’aquell interior, sia d’acústica com, per exemple, l’Òpera de Versalles, sia per la voluntat de donar una aparença luxosa amb escassos mitjans, hom imita el marbre mitjançant la pintura aquest sistema fou molt corrent durant el s XVIII Al s XX ha estat i és usada una pedra artificial que imita el marbre, tant per a decoració interior com per a la construcció d’escales