Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb la publicació de novelles de fulletó i obtingué èxits, sobretot amb la creació del personatge aventurer Rocambole Les exploits de Rocambole , 1859 La vérité sur Rocambole , 1867, etc

Fill de Gastó IV, comte de Foix II de Castellbò, a qui premorí en un torneig, i de la reina Elionor I de Navarra De la seva muller, Magdalena de França, filla de Lluís XI, deixà dos fills, Francesc Febus , que succeí en el comtat de Foix i esdevingué també rei de Navarra 1482, i Caterina, que, en morir el germà 1483, en recollí l’herència

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del Sagrat Cor del…

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el…

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com…

El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei, la senyoria de la foia de Castalla Llur fill es cognominà Pere Lladró de Vilanova , heretà la senyoria de Manzanera i comprà 1386 a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388 El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares del segon vescomte de Xelva Ramon Lladró de Vilanova i…

El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap…

Coetani d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, sembla que fou el pare de Guerau I de Cabrera, senyor del castell de Cabrera, i després, pel seu matrimoni amb Ermessenda, filla d’Amat de Montsoriu, vescomte de Girona

Pere I de Pallars vescomtat de Pallars apareix com a vescomte de Siarb en el document d’una donació El seu fill i hereu Pere Arnau I prengué el nom de vescomte de Vilamur vescomtat de Vilamur , nom definitiu del llinatge