Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
viable
Medicina
Dit del nadó o del fetus que té tal grau de desenvolupament, que és capaç de viure fora de l’úter.
polihalobi
Ecologia
Dit de l’organisme que pot viure en aigües salabroses de clorinitat elevada, pròxima a la de l’aigua de mar.
parella en semiconvivència
Sociologia
Parella estable en què els dos membres decideixen compartir un projecte de vida en comú sense viure a la mateixa llar.
Companyia Empar Rosselló
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada el 1979 a Barcelona per la ballarina i coreògrafa Empar Rosselló.
Ha fet els muntatges següents Solstici , Sol de dansa amb so , Madonna , Antra 1979, Montserrat, dotze meditacions sobre l’acte de viure 1983, Collage molècula 1984, Figures 1985, Més cèntric impossible 1986, Tu ets jo i jo sóc tu 1987, Es pot arribar tard 1990, Amor, amor, amor 1991, No et fiïs de les aparences , tu també pots guanyar 1992, Coloratures per a cinta magnètica 1993, Vien's on se'n va 1993-94, Traviata 1994, La era de la ensalada —pensaments ocults— 1995 i El somni de la nit de Sant Joan 1996
Alonso de Tejeda
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora
Santi Ibáñez

Santi Ibáñez
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre, cinema i televisió.
S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons
Max Pechstein
Pintura
Pintor expressionista alemany.
El 1906 entrà a formar part del grup Die Brücke, però se n'allunyà el 1912 Del 1919 al 1933 s’establí a Berlín, on fou obligat a viure solitari en temps dels nazis La pintura de Pechstein, com tota la del seu grup, és de tendència expressionista, fortament antiimpressionista l’agressivitat de la forma i del color es dirigeix directament a la crítica de situacions socials Quant a la forma, la reducció de línies accentua els trets distintius més acusats, i el color actua com a revulsiu i xoc en l’espectador
Els ocells
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes a les Grans Dionisíaques de l’any 414 aC.
L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real
Hipèrides
Filosofia
Història
Política
Orador i polític atenès, deixeble d’Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató.
Deixeble d’ Isòcrates i, segons una vida pseudoplutarquiana, de Plató Amant del bon viure i de les aventures amoroses, sobretot amb l’hetera Friné, la qual defensà en un cèlebre discurs En la vida pública fou demòcrata i nacionalista antimacedoni i adquirí fama de brillant orador polític Acusà Filòcrates, que havia signat la pau amb Filip, i, juntament, amb Demòstenes, fou un dels principals instigadors de la revolta antimacedònia a Làmia Fracassada aquesta, pronuncià, en honor dels caiguts, un famós Epitafi en el qual aconseguia moments d’alt patetisme Capturat per Antípater,…
Maria Victòria Martínez Serrano

Maria Victòria Martínez Serrano
Atletisme
Atleta.
De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina