Resultats de la cerca

Fill de Seqenenre Tao II Inicià la guerra contra els hikses , que acabà el seu germà Amosis I , fundador de la dinastia XVIII Les seves empreses guerreres són conegudes gràcies a la tauleta Carnarvon i a dues esteles de Karnak

Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica , d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i illustrà amb nombrosos exemples 1570

Documentat a València el 1540 amb el nom de Pedro en el contracte del Retaule de santa Úrsula Museu de Belles Arts, València Anys abans el 1527 un tal Francisco Roviale treballà a Nàpols en el taller de Polidoro de Caravaggio, i rebé el nom de Polidorino Collaborador de Vasari cap al 1545, a la Sala de la Cancelleria, és seva la Conversió de sant Pau de l’església del Santo Spirito de Roma Bé que hi ha poques semblances entre aquestes obres, hom creu que són del mateix pintor

Fill del doctor en dret Joan Ros Es doctorà en dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou nomenat rector el 1541 Fou oïdor de l’audiència de Catalunya El 1564 publicà a Barcelona uns comentaris a les Institucions de Justinià, Memorabilium Juris Libri III, que dedicà a Felip II de Castella Molt elogiada per JFinestres, hom l’ha considerat un precursor de l’escola de Cervera Deixà manuscrites diverses obres El 1543 s’havia casat amb Àngela d’Oms

Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya

Entre altres obres, construí, amb Gabriel Pellicer, la façana goticoplateresca de l’església de Sant Miquel 1516, posteriorment incorporada a l’església de la Mercè

Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa

Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana

En les seves obres s’apartà de l’estètica manuelina i optà per inspirar-se en el Renaixement italià D’ell són l’absis dels Jerónimos de Belém, l’església del convent dels dominicans d’Elvas, les de Santo Amaro i de la Mitra, de Lisboa, i el claustre de Dos Felipes i l’església de Santa Maria de Conceição, de Tomar Collaborà en la reconstrucció de l’església de Graça, d’Évora

Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid Almenys des del 1529 habitava a la ciutat de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia Bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya per nomenament el 1558 Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà fill del seu germà notari, Damià, que féu hereu Aquest el representà al concili de Trento