Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
febre de la llet condensada
Patologia humana
Hipertèrmia observada en alguns infants nodrits amb llet condensada o amb llet en pols.
L’origen no és toxicoinfecciós, sinó que és degut a la insuficiència de la quantitat d’aigua emprada per a diluir els diferents tipus de llet
Hidrologia 2016
Hidrologia
L’any hidrològic 2015-2016 Revisant els darrers cinc anys de dades, tot i els alts i baixos propis de les variacions interanuals, es pot afirmar que la tendència general és que la quantitat d’aigua que circula pels rius disminueixi Aquest any hidrològic no en va ser cap excepció, i es van repetir els cabals inferiors a les mitjanes històriques a la majoria d’estacions d’aforament La manca d’episodis de pluja destacables i, per tant, la manca d’aportació d’aigua dels rius van deixar les reserves hídriques de les conques internes a les portes del llindar de sequera Les conques internes de…
Els ecosistemes lacustres
El llac de Banyoles en visió aèria, amb la seva forma característica Jordi Vidal Els llacs es caracteritzen perquè mantenen una quantitat relativament gran d’aigua respecte de la que hi entra o en surt La seva taxa de renovació és d’un any com a mínim, en mitjana D’altra banda, el nivell de l’aigua no sol variar gaire, per la qual cosa s’hi desenvolupa un cinyell de vegetació, si les condicions climàtiques ho permeten Aquesta característica els diferencia dels embassaments Als Països Catalans, els llacs són relativament petits i emmagatzemen poca aigua La seva forma, el volum i les seves…
el Bateig
Partida
Partida rural a l’esquerra del Vinalopó, compresa dins els termes municipals del Petrer, Novelda i Elda (Vinalopó Mitjà), on hi ha una important explotació de pedra de construcció.
La rambla del Bateig , que neix a la penya del Sit, dins el terme de Petrer, desemboca al Vinalopó aigua avall i dins el terme d’Elda
Era Garona de Ruda
El riu de Ruda al fons de la vall homònima
© Fototeca.cat
Riu
Un dels dos braços —el més llarg— que forma la Garona
a Castell-lleó (Vall d’Aran), emissari dels estanys de Saboredo.
Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda , que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader
el Junyell
Riu
Afluent del Fluvià per la dreta.
Neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol Garrotxa, desguassa aigua avall de Besalú
clorur de coure (I)
Química
Pólvores blanques obtingudes per acció de l’àcid clorhídric sobre el coure en presència de traces d’àcid nítric.
És insoluble en aigua i soluble en àcid clorhídric i en amoníac Les seves solucions absorbeixen l’òxid de carboni és també el reactiu de l’acetilè
piperina
Química
Alcaloide que es troba en el pebre negre (Piper nigrum).
És un sòlid cristallí que es fon a 129,5°C, soluble en alcohol i benzè i insoluble en l’aigua És un estomacal i un excitant gàstric
ergotoxina
Química
Mescla a parts iguals d’ergocornina, ergocristina i ergocriptina.
És insoluble en aigua i produeix un augment de la pressió sanguínia Fou preparada per Barger i Carr el 1907 És emprada com a oxitòcic en obstetrícia
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon