Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Escola Vallparadís
Educació
Basquetbol
Escola creada per iniciativa dels fabricants de Terrassa l’any 1910, per a la instrucció adequada de llurs fills, sota la direcció (1910-13) d’Alexandre Galí.
Malgrat el seu caràcter classista, aquest hi assajà les seves idees pedagògiques, amb les quals donava gran importància a la investigació aplicada Amb mestres com Artur Martorell , s’aplicaren nous mètodes pedagògics que donaven un paper destacat a l’educació física i al joc a l’aire lliure Un dels esports que es practicà, a partir del 1913, fou el basquetbol
,
Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca
Institució docent fundada l’any 1799 per la Societat Mallorquina d’Amics del País, continuació de l’Escola de Matemàtiques fundada el 1779 per la mateixa societat.
El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’or creada per Lluís IX de França l’any 1266, de talla 58 1/3 el marc (uns 4 grams de pes) i llei de 24 quirats.
En regnats successius anà perdent llei i pes i, al s XV, els havia rebaixats a 22 quirats i 3,35 grams Fou encunyat amb una tipologia molt variada, que, en una de les dues cares, representava un escut
imamita
Islamisme
Membre d’una secta del xiisme que admet l’existència de dotze imams, l’últim dels quals és Muḥammad al-Mahdī, desaparegut després de l’any 873.
Hi ha imamites, anomenats també duodecimams, principalment a l’Iraq, Pèrsia i l’Índia
Conservatori de Música de Madrid
Música
Institució fundada a Madrid l’any 1830 amb el nom de Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina, destinat a l’ensenyament de la música.
El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…
ronda d’en Tarrés
Grup policíac de vigilància de Barcelona, creat l’any 1847 o 1848, famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments, i dirigit per Jeroni Tarrés.
Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal
Terra Nostra
Publicacions periòdiques
Revista escolar catalana, sovint amb texts francesos contraposats per a facilitar-ne la comprensió, fundada l’any 1965 per Ramon Gual i Casals, a Prada de Conflent.
Es presenta en forma de quaderns monogràfics sense periodicitat fixa Abasta una temàtica molt variada tradicions, cançó popular tradicional, àlbums fotogràfics comentats sobre localitats de Catalunya del Nord sota el comú denominador de "fa temps”, etc Fonamentalment centrada a la Catalunya del Nord, no descura la problemàtica global catalana De la revista ha sorgit una casa editorial, amb publicacions de caire més científic, com la Bibliografia rossellonesa de RNoëll, la Flora catalana de JBouchard, i el fonamental Atlas de Catalunya Nord de JBecat També ha editat discs de cançó popular…
comtat de Sant Llorenç del Munt
Història
Títol concedit pel papa Pius X, l’any 1905, a Antoni Quadras i Feliu, germà del primer baró de Quadras i propietari de Sant Llorenç del Munt.
Continua en la mateixa família
test de Turing
Tecnologia
Test ideat per Alan Turing l’any 1950, dins de l’àmbit de la intel·ligència artificial, per determinar si una màquina es pot considerar intel·ligent o no.
Bàsicament consisteix en el fet que un grup de persones, per mitjà d’una interfície, fa preguntes a un ordinador al qual no té accés visual Si a partir de les respostes generades per la màquina un 30% de les persones que reben les respostes creu que qui respon és un altre ésser humà, aleshores la màquina és considerada intelligent Al juny del 2014, en un experiment dut a terme a la Royal Society de Londres, un programa que rebia el nom d'Eugene Goostman i que simulava un jove ucraïnès de 13 anys superà per primer cop el test de Turing amb un 33% d'avaluacions que consideraven que el programa…
model atòmic de Rutherford
Física
Química
Model atòmic postulat per E. Rutherford l’any 1911 com a conseqüència de les seves observacions respecte al bombardeig de làmines metàl·liques amb partícules (experiment de Rutherford).
Rutherford proposà que l’àtom és constituït per un nucli, el qual té concentrada tota la càrrega positiva i la quasi totalitat de la massa atòmica, i, girant entorn d’aquest a distàncies grans, els electrons, amb una velocitat tal, que llur força centrífuga ha de compensar la força d’atracció electroestàtica exercida pel nucli D’altra banda, la natura neutra de l’àtom exigeix que el nombre de càrregues positives del nucli sigui igual al nombre d’electrons que giren entorn seu