Resultats de la cerca

Hi ha el baptisteri i la basílica de Sant Joan del Laterà i el palau del Laterà, que fou residència dels papes fins a l’exili d’Avinyó L’actual palau, obra de DFontana 1586, acollí el Museu del Laterà, i avui és seu de la cúria diocesana de Roma Com a territori vaticà, gaudeix d’extraterritorialitat A la plaça del Laterà foren trobades 1934 les restes d’una antiga basílica i d’una caserna de Septimi Sever

En la visita de cinc dies a Polònia, el papa Francesc visita el camp de concentració d’Auschwitz, prop de la ciutat polonesa d’Oswiecim És el tercer papa que visita l’antic camp, ara convertit en un museu L’altra fita del primer viatge del papa a Polònia és el Dia Mundial de la Joventut, que congrega a Cracòvia joves catòlics procedents de prop de 200 països entre els dies 26 i 31 de juliol

Santi Vila presideix el seu primer acte com a conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la inauguració de Vic com a capital de la cultura catalana durant el 2016 VICCC 2016 En el seu discurs, Vila posa com un dels objectius l’accés de tothom a la cultura i l’equilibri territorial Entre els actes més destacats d’aquest any hi ha l’exposició de pintura catalana del segle xx al Museu Episcopal, al març

Els ministres d’Afers Estrangers de la República Txeca, Jan Kavan, de Polònia, Bronisaw Geremek, i d’Hongria, János Martonyi, signen a la Biblioteca Museu Harry STruman d’Independence Missouri el protocol d’adhesió a l’OTAN dels seus respectius estats La cerimònia és presidida per la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, que recorda en un parlament els seus orígens txecs Són els primers països de l’antic pacte de Varsòvia que entren a l’OTAN

Format a Llotja, fou deixeble de Ramon Sanvisens, Ramon Reig i Joaquim Terruella Exposà per primera vegada el 1951 a la Sala Gaspar de Barcelona i posteriorment, ho féu també a Itàlia, França, Anglaterra i Bèlgica El 1975 rebé el Premio Nacional de Acuarela Fou l’impulsor del Museu de l’Aquarella-Fundació J Martínez Lozano de Llançà 1989 La seva especialitat era el paisatge i la marina Fou president de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1994-98

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, des del 1978 ha estat professor al Collegi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994 Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries 1983-85 La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del món romà ha publicat El foro romano de Ampurias 1984, amb JAquilué, RMar i JRuiz de Arbulo i Antiquitatis Emporitanae Coementeria Les necròpolis tardanes de la neàpolis 1996, amb JSagrera

Després es convertí en un llibre litúrgic pròpiament dit, no sempre ben distingit del leccionari-sermonari Ressalten el d’Alà de Farfa i el de Pau Diaca, incorporat substancialment en el breviari Es conserva també íntegre l’homiliari toledà Entre els rars còdexs sencers conservats a Catalunya, cal esmentar l’homiliari de Beda Museu d’Art de Girona i el leccionari-homiliari Sambola, de la collecció FCapdevila Barcelona Entre els fragmentaris, destaca el que conserva les Homilies d’Organyà

Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Aquesta experiència es remunta a l’any 1982 a Pine Plains EUA, on anualment es reuneixen artistes, majoritàriament dels Estats Units, la Gran Bretanya i el Canadà, per a treballar en les seves obres en un espai compartit i un temps limitat A Barcelona participaren 25 artistes estrangers i 15 d’espanyols, i també crítics americans i europeus Tots els artistes participants feren donació al futur Museu d’Art Contemporani de Catalunya d’almenys una de les obres realitzades