Resultats de la cerca
Es mostren 6496 resultats
Testaccio

El mont Testaccio
Evelyn Hill (CC BY-NC 2.0)
Muntanya
Petit turó de Roma, a l’esquerra del Tíber i prop de la porta de Sant Pau, que s’anà formant, ja en època romana (Testaceus mons) per l’amuntegament de testos o trossos d’objectes de terrissa.
Ha donat nom al barri que sorgí al seu voltant Té 40 m d’alçada i un perímetre de 800 m, i és situat entre l’Aventí, els murs aurelians i el Tíber, a la regió XIII augustea Es formà per l’acumulació d’àmfores d’oli d’un abocador públic hom ha calculat que hi ha restes d’uns 25 milions d’envasos El 85% és de procedència bètica i el 15% restant principalment nord-africana Entrà en funcionament cap el canvi d’era i fou clausurat vers el 260 dC Excavat per primera vegada el 1881 per Heinrich Dressel i Luigi Bruzza, des del 1989 ha realitzat noves intervencions l’equip espanyol dirigit per José M…
Terracina
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Port de pesca i centre turístic a la costa septentrional del golf de Gaeta, té indústria alimentària És seu episcopal que té unides, des del segle XIII, les de Sezze i Piperno Capital dels volscs, amb el nom d' Anxur , fou conquerida pels romans el 406 aC i es convertí en ciutat residencial, afavorida pel port construït per Antoní Pius i per la seva situació a la Via Appia Durant l’edat mitjana formà part, bé que gaudint d’autonomia, del patrimoni de Sant Pere La ciutat, que manté un caràcter medieval, conserva restes romanes del temple de Júpiter i de les muralles a l’antiga acròpolis La…
Sarroqueta

Sarroqueta, abans de l’ensorrament de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 140 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Llesp.
És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou una primitiva…
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…
Sant Climent de Vallcebre

Església de Sant Climent de Vallcebre
© SPAL / Diputació de Barcelona
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà), sota els cingles de Vallcebre, dominant la confluència del riu de Saldes amb el Llobregat.
L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al maig del 2017,…
Santa Cruz
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la Patagònia.
La capital és Río Gallegos 43 727 h 1980 Al N limita amb la província de Chubut, a l’E amb l’oceà Atlàntic i al S i W amb Xile Es compon de dues regions clarament diferenciades des del punt de vista estructural i morfològic a l’W els Andes, amb nombroses restes de les passades èpoques glacials, i a l’E la Patagònia, amb un conjunt d’altiplans i depressions degudes a moviments epirogènics Els rius són cabalosos, car són alimentats per les neus perpètues dels Andes Clima fred, àrid i ventós, amb poques pluges i dèbils És la província menys poblada 0,5 h/km 2 1980 L’economia es basa en la…
Patres
Ciutat
Capital del nomós d’Acaia, al Peloponès, Grècia.
Situada a la ribera del golf homònim, comunica, a l’W, amb la mar Jònica, i, a l’E, a través d’un braç de mar llarg i estret, amb el golf de Corint Port important Nucli industrial en procés de desenvolupament Producció de vi, d’oli d’oliva, de pells adobades, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Patres, fundada el 1964 Té aeroport A l’antiguitat, formà part de la lliga Aquea, i fou centre de la contesa entre Cèsar i Pompeu i, més tard, entre Marc Antoni i Octavi Colònia romana, fou un dels primers centres cristians de Grècia Conquerida pels turcs 1440, no fou alliberada fins el…
Oltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Argelers (Rosselló), aturonat a 533 m en un contrafort N de la serra d’Albera, entre les valls de Sureda i de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.
El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei El 1100 és esmentada la capella del castell Santa Maria d’Oltrera al s XIII n'era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu…
Mḗlos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristallí L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria explotació de manganès, plom, etc Els nuclis de població més importants són Mḗlos o Plaka i Péra Trivássalos A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta s XIII aC Durant els s XIII-V aC la seva història resta un enigma combaté amb els grecs a Salamina 480 aC i formà part de la lliga delioàtica 425-424 aC Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa Possessió macedònica a l’època…
Thuburbo Majus
Ciutat antiga
Ciutat romana de la província de l’Àfrica Proconsular (Tunísia).
D’origen berber, fou elevada a la categoria de municipi l’any 128 dC i esdevingué colònia sota Marc Aureli Còmmode Les restes de la ciutat cobreixen una superfície d’unes 40 ha, i se li calcula una població d’uns 8 000 h Els treballs d’excavació, desenvolupats essencialment a la part central de la ciutat, permeteren reconèixer-hi una xarxa viària irregular i portaren a la llum dos grans edificis termals termes d’estiu i d’hivern, un dels quals relacionat amb una palestra, així com diversos temples de tipus romanoafricà, el fòrum, presidit per un capitoli i envoltat per dos temples més, també…