Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
Santa Fe de Montfred

Interior de la capella de Santa Fe de Montfred, al municipi de Talavera (Segarra)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Talavera (Segarra), a l’extrem SE del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt.), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia al seu costat hi ha el mas de Santa Fe El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma
Rus
Parròquia
Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus) del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s’uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt.), contrafort oriental del Puigllançada.
L’antic terme s’estén també pel vessant septentrional d’aquest tossal pla de Rus , damunt la vall del Rigart
castell de Rosanes

Bestorre rectangular d’un dels recintes del castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, a Martorell (Baix Llobregat)
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell al límit dels municipis de Martorell i de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), les restes del qual són a 252 m alt., al cim del turó d’en Peiret (per això és dit també castell d’en Peiret), que domina pel sud la vila de Martorell.
Fou aixecat al s XI, a molt poca distància, al nord-est d’un primitiu castell de Rosanes, dit des d’aleshores castell Vell de Rosanes Castellví de Rosanes, avui conegut per Castell de Sant Jaume, i que continuà essent el centre de la baronia baronia de Castellvell, fins que Martorell inicialment entitat feudatària del castell de Rosanes n'adquirí de fet la capitalitat
l’Orlina
Riu
Riu de l’Alt Empordà, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de l’Albera, dins els termes d’Espolla i de Rabós; aflueix al seu col·lector a la vila de Peralada després de rebre, per la dreta, la riera d’Anyet.
Montclar
Església
Església romànica (Sant Miquel) i antic castell (del qual hi ha restes d’una torre) del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt.), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.
El lloc és esmentat ja al segle XI
riera de Miralles
Riera
Afluent, per la dreta, de l’Anoia, que neix al coll de la Rovira Seca, prop d’Esblada (municipi de Querol, Alt Camp), entre les serres de Brufaganya i d’Ancosa, que marquen la seva direcció SW-NE, que manté fins a l’aiguabarreig a la Pobla de Claramunt.
Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l’Anoia municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt
Sant Quiri de Sas
Santuari
Santuari del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), l’antic Batlliu de Sas, aturonat a 1 791 m alt., al tossal de Sant Quiri, que domina pel S el coll de Sas, a la divisòria de les valls d’Erta (amb el poble de Sas) i de Manyanet.
Sant Quir
Cim
Cim (1 791 m alt.) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Soriguera) i del Segre (vall de Castellàs), dins el municipi de Soriguera (Pallars Sobirà); al vessant meridional hi ha el poble de Freixa; al septentrional, els de Soriguera i Puiforniu.
Unarre
Poble
Poble (1.218 m alt.) de municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a la vall d’Àneu, situat a la dreta del riu d’Unarre, a mitja vall; de la seva església parroquial, dedicada a Sant Julià, depenen les de Sant Pere i de Sant Joan d'Aurós.
La jurisdicció de tota la Vall d’Àneu pertanyia al comte de Pallars, i després als comtes de Cardona Fou municipi independent fins el 1971, que, juntament amb els d’Escaló i de Jou, formà part del nou municipi centrat en la Guingueta d’Àneu L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cerbi, Gavàs, Burgo, Llavorre i Escalarre, el llogaret d'Aurós i l’antic castell de Puigllorenç