Resultats de la cerca
Es mostren 16978 resultats
Colls
Poble
Poble (800 m alt) del municipi del Pont de Montanyana (Alta Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Llera, damunt la riba dreta del barranc de Colls
(o de Tresserra
), que neix als contraforts de la serra del Cis i aflueix a la Noguera Ribagorçana per la dreta.
Depèn de la parròquia de Claravalls
pics de Collroig
Cim
Cims culminants dels contraforts meridionals del Carlit (Alta Cerdanya) —el pic oriental de Collroig (2 806 m alt) i el pic occidental de Collroig (2 836 m)— que formen part de l’interfluvi entre la vall d’Angostrina, on dominen els estanys de Collroig, i la vall de Querol.
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins
tauró de Port Jackson
Ictiologia
Selaci de la sèrie dels pleurotremats, de l’ordre dels heterodontiformes, de la família dels heterodòntids, de mida mitjana, cos subcilíndric, cap alt i voluminós, boca subterminal, amb una espina davant cadascuna de les dues aletes dorsals, cinc parells de fenedures branquials, dentició heterodòntia i una sola aleta anal.
Són ovípars i s’alimenten de molluscs i crustacis Habiten al Pacífic i a l’Índic
palmera de Xile
Botànica
Jardineria
Arbre de tronc, de la família de les palmes, de 12 a 22 cm d’alt, inflat, de capçada arrodonida i d’un verd intens, de fulles pinnatisectes, les bases de les quals, molt gruixudes, són entrelligades per fibres brunes, i de fruits semblants a petites nous de coco.
És una palmera oriünda de Xile, plantada també en altres països com a ornamental De la saba és preparat un xarop
Cegudet
Veïnat
Veïnat de la parròquia d’Ordino (Andorra) a 1 327 m d’alt, a la dreta del riu de Cegudet
(afluent per l’esquerra de la ribera d’Ordino, que recull per la dreta les aigües de la vall de Casamanya), 500 m a l’est del poble.
el Rimal
Curs fluvial (altres)
Afluent de la Muga per l’esquerra que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
el Rigard
Riu
Curs d’aigua de l’Alt Ripollès, afluent, per la dreta, del Freser, que neix al cercle muntanyós format pel pic de Rus, el Puigllançada, el pla d’Anyella i la collada de Toses, entre els termes municipals de Castellar de N’Hug (Berguedà) i de Toses (Ripollès).
Drena la vall de Toses i s’uneix al seu collector a Ribes de Freser
coma de Rat
Coma
Coma de la parròquia d’Ordino (Andorra), que forma part de la capçalera de la riera de Tristaina, que davalla del pic de Cataverdís (2 812 m alt) del port de Rat
(2 542 m), comunicació amb el país occità de Coserans, i del pic de Cabairú (2735 m).
S'uneix al pla de Rat amb la coma de Tristaina
calm Ramonet
Altiplà
Altiplà d’Andorra, dins la parròquia de Sant Julià de Lòria, que culmina a 2 603 m alt ( pic de calm Ramonet
), contrafort septentrional del pic de Claror, que separa les valls de Perafita i Pratprimer, a llevant, de les de Llumeneres, Aixirivall i la Rabassa, a ponent.