Resultats de la cerca

El seu cicle de Chaminadour el revelà com un gran estilista i sobretot com un renovador de la inspiració novellesca, pel seu detallisme i la seva impassibilitat, no exempta de sornegueria, que en fan també el precursor de les tècniques del nouveau roman

Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…

Segon fill de Robert II de Dreux, fou educat per Felip II de França, que li atorgà la custòdia de Bretanya 1213, en ésser-ne assassinat el duc, títol que ell assumí El 1237 cedí el ducat al seu fill Joan i se n'anà a Terra Santa Participà en la croada de Lluís IX de França a Egipte

Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols

Estudià a l’Índia i a França i, fins els anys seixanta, féu nombroses estades a Europa, sobretot a França Adepte de l’hinduisme, en les seves obres rebutja l’occidentalització a ultrança i defensa l’espiritualitat oriental Destaquen les seves novelles The Serpent and the Rope 1960, de caràcter autobiogràfic, Kanthapura 1938 i Ganga and Her Sisters 1973

Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon…

Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions…

Al final del 2004 Catalunya quedà constituïda com a Bioregió Catalana, inclosa dins de l’EuroBioRegió del Sud d’Europa juntament amb les ciutats de Lió França i Heidelberg Alemanya, i amb la implicació de la regió de Roine-Alps França, de l’entorn de les ciutats suïsses de Zuric, Ginebra i Basilea, i de les àrees italianes del Piemont i Llombardia

Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981