Resultats de la cerca

Als Països catalans, el més ben conservat és l’almodí de València Edificat al segle XIV, seguint la distribució general de les basíliques romanes, fou reconstruït parcialment al segle XVI Conserva pintures populars de diverses èpoques i rajoles de València, entre les quals és notable un altar del 1769 Les línies són austeres i l’exterior és pobre de decoració Des del 1906 conté les collaboracions del Museu Paleontològic El 1969 fou declarat monument històric artístic

La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfes Museu d’Art Modern, Barcelona la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1906 i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia 1918

Treballà preferentment el bronze Canelobre pasqual 1507-16 i Sepulcre de l’abat ATrombetta ~1518, ambdós a la basílica de Sant’ Antonio a Pàdua Relleus de la Vera Creu Museu Correr, Venècia i Tomba de Girolamo Della Torre 1516-21, església de San Fermo Maggiore, Verona, Musée du Louvre, París, obres que evidencien la influència que l’escola de Pàdua, de la qual fou un dels principals representants, rebé de l’escultura florentina a través de Donatello

Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940

Vinculat des de molt jove al Museu Arqueològic de Girona, n'esdevingué director també ho fou del Servei d’Excavacions de la diputació i del de Monuments Durant els darrers vint anys de la seva vida treballà molt activament a les comarques gironines dirigint excavacions i la restauració i consolidació de monuments cal destacar l’excavació d' Ullastret  d’Ullastret Publicà nombrosos articles, especialment a les sèries de l’Instituto de Estudios Gerundenses i a la Revista de Gerona

Dirigit per PBosch i Gimpera i amb JColomines i Roca com a tècnic permanent, hi collaboraren, entre d’altres, ADuran i Sanpere, MPallarès, JCSerra i Ràfols, etc Fou la primera institució que s’ocupà als Països Catalans d’excavacions sistemàtiques, especialment a la comarca del Matarranya i a Mallorca Els resultats eren publicats a l' Anuari de l’IEC La majoria dels materials que trobà són actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya Fou suprimit el 1939

Format amb Josep Aixa a Sant Carles i, pensionat, a l’escola de San Fernando de Madrid 1915, on fou deixeble de Josep Capuz Adscrit al classicisme, assolí amb Albada una precoç primera medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1920 El 1932 esdevingué professor de l’escola de San Fernando de Madrid Al Museu de Belles Arts de València hi ha, entre altres obres seves, el Somni, que aconseguí segona medalla a Madrid el 1915

Estudià a Itàlia, on fou influït pels mestres italians, i molt especialment per Caravaggio Altre cop a França, treballà a Dijon, Troyes i Langres, on es troben molts dels seus quadres, als quals recentment s’ha afegit una gran part de l’obra atribuïda fins ara al seu pare, Richard Tassel Destaquen Caterina de Montholon Musée des Beaux-Arts, Dijon, L’arbre de Jessè Musée des Beaux-Arts, Troyes i Els serradors Museu de Belles Arts, Estrasburg

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

Exercí a Banyoles 1914-22 i collaborà en la creació i consolidació del museu Darder Fou membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de l’obra Vademecum del opositor a veterinario municipal i de nombrosos treballs d’erudició científica i d’investigació, entre els quals destaquen La pododermitis crónica vegetante o cáncer de ranilla , on exposa un nou tractament quirúrgic i químic, i Història de la ramaderia en el descobriment d’Amèrica