Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
crinolina
Indústria tèxtil
Teixit molt estret amb ordit de cotó i trama de crin, amb lligat de plana, emprat en la fabricació de tamisos, cintes de carda, en sastreria com a reforç, etc.
cotilla
Indumentària
Faixa ampla, antigament de tela reforçada amb barnilles i actualment de teixit elàstic realitzat amb fibres sintètiques, que serveix per a sostenir el pit i els costats de les dones.
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana amb lligat de plana, perxat i tondosat fins al punt de no veure’s l’encreuament dels fils, car té l’aspecte del feltre, però més suau.
pingüècula
Oftalmologia
Taca o placa petita, groguenca i triangular, que apareix a la vellesa en la conjuntiva, per fora de la còrnia i formada per un acumulament de cèl·lules epitelials i teixit conjuntiu.
teca
Anatomia animal
Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous, com el fol·licle de l’ovari madur, que és recobert de dues menes de teques: la interna i l’externa.
Les cèllules de la teca interna presenten la morfologia típica de les cèllules glandulars Després de l’ovulació el follicle es transforma i dóna lloc al cos groc Les cèllules de la teca externa penetren a la resta del follicle, i hom pensa que són les responsables de l’elaboració de la progesterona
canal estilar
Anatomia vegetal
Formació que hi ha en l’estil d’algunes angiospermes, revestida d’un teixit glandular: per dins de les seves parets llisca el lab pol·línic, fent via vers el primordi seminal.
gandalla
Indumentària
Lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.
Hom l’usa encara en el vestit pagès tradicional d’algunes comarques, com el Pla d’Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre
cos albicant
Medicina
Teixit fibrós blanquinós que substitueix el cos luti involutiu de l’ovari en l’última meitat de l’embaràs, o immediatament després de l’ovulació quan no ha esdevingut l’embaràs.
lenticel·la
Anatomia vegetal
Protuberància de l’escorça de les plantes llenyoses, constituïda per un teixit suberós lax, a través del qual és possible el bescanvi de gasos entre l’atmosfera i els teixits interns.
calandra
Tecnologia
Màquina consistent en un conjunt de corrons superposats entre els quals passa una matèria contínua (paper, teixit, etc) que és sotmesa a l’acció combinada de la pressió i el lliscament.
En la indústria paperera la calandra és emprada per a comprimir, allisar i ensetinar el paper o el cartó, imprimir una marca a imitació de filigrana o estampar, mitjançant corrons d’acer gravats Els corrons d’aquestes calandres són escalfats per un corrent de vapor que hi entra axialment En la indústria del cautxú la calandra és emprada en la preelaboració En la indústria tèxtil és emprada especialment en l’acabat dels teixits de cotó, lli, raió i seda, i, a la sortida del batà, per a fer compacta la napa Els corrons metàllics solen ésser escalfats per vapor o, menys correntment, amb foc…