Resultats de la cerca
Es mostren 6410 resultats
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
Sant Miquel de Gavasa (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Segons la versió alaonesa, l’església de Sancti Michaelis de Gavase hauria estat consagrada l’any 1113, després de la incursió almoràvit, pel bisbe mossàrab Joan de Saragossa Les seves restes es localitzen vora el poble de Gavasa, al nord-est i a l’altra banda de la roca del castell Només són visibles alguns fragments de mur adossats al terraplè de la muntanya
Santa Coloma de Montmagastre (Peralta i Calassanç)
Art romànic
L’església de Santa in Mamecastri fou lliurada l’any 1103 pel bisbe Ponç de Roda al monestir de Santa Maria d’Alaó com a dot de l’església de Bartomeu de Calassanç, juntament amb els drets que tenia o que pogués tenir a les esglésies de Montmagastre A l’indret on s’assentava s’ha conservat una ermita dedicada a les santes Justa i Rufina
Sant Esteve de Salses
Art romànic
L’església parroquial de Salses fou consagrada el 4 de juliol de 1114 pel bisbe d’Elna Pere Bernat El primitiu edifici fou enderrocat, com tot el poble, per ordre de Ferran el Catòlic el 1497, per tal de construir el nou castell L’església actual, edificada entre el 1552 i el 1584, i reparada al segle XVII, fou modificada encara als segles XIX i XX
carmelitana de la caritat
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de la beneficència —especialment hospitals i asils— i de l’ensenyament, fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna i de Mas i pel caputxí Esteve d’Olot.
Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses
Sant Bartomeu (Granollers)
Art romànic
La primera notícia documentada de la capella de Sant Bartomeu no es troba fins el 29 de gener de 1314, que el bisbe Ponç de Gualba, de visita a Granollers, concedí indulgència a les capelles de Sant Nicolau i Sant Bartomeu I, en la visita pastoral del 13 de juliol de 1484, ja es diu que la capella de Sant Bartomeu es trobava en estat ruïnós
Pietro Gasparri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de prevere 1875 i doctorat en filosofia, teologia i dret canònic, ensenyà a Roma i a París Nomenat bisbe titular 1898, fou delegat apostòlic del Perú, Bolívia i l’Equador Com a cardenal secretari d’estat 1914-30 conclogué els pactes del Laterà 1929 És considerat l’artífex del Codi de dret canònic —el prologà i en publicà sis volums de fonts 1923-32—
Galceran Cadell
Història
Militar
Militar, cap de la bandositat dels cadells.
El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit
Joan Bover i Terrassa
Història del dret
Jurista.
Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús 1781 i les doctrines lullianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea Formà part dels consells reials 1782, fou assessor de la intendència de Catalunya 1798 i alcalde major de Sevilla 1807, on fou catedràtic de lleis Fou pare de l’historiador Joaquim Maria Bover Publicà Compendio de Historia Universal 1796
Miquel Estela i Ponç
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí