Resultats de la cerca

Format al Club Natació Tortosa, també competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Medilast de Lleida i el Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya cadet, juvenil, júnior i promesa i campió promesa d’Espanya Respecte al Campio-nat de Catalunya, fou campió dels 60 men pista coberta 2004, 2006, doble campió dels 100 m 2006, 2008 i dels 4 × 100 m 2007, 2009 amb el FC Barcelona També fou subcampió absolut en el Campionat d’Espanya en la prova dels 200 m 2007 Competí amb la selecció espanyola de 4 × 100 m a la Copa d’Europa 2006, 2008, 2009

S’installà a Barcelona i nedà a les files del Club Natació Barcelona L’any 2008 fou campió de Catalunya en 50 i 100 m lliure i en 50 m papallona D’altra banda, fou campió d’Espanya d’estiu en 100 m lliure 2009 i campió d’Espanya d’hivern en la mateixa prova 2010 També el 2010 guanyà la medalla de plata en 200 m lliure al Campionat de Catalunya i la medalla d’or en 4 × 100 m lliure Ostenta el rècord del Circuit Català de Trofeus de Natació de 100 m lliure en piscina de 50 m 2009

Formà part dels equips del Sarrià Esportiu, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà tres Campionats de Catalunya de 5000 m llisos 1935, 1941, 1942 i dos de cros individual 1934, 1936 Fou campió d’Espanya de 5000 m 1936, 1941, 1942, 1944, 10000 m 1935, 1941 i camp a través 1933, 1941, 1942 Amb la selecció catalana establí els rècords de Catalunya de 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 4 × 1500 m 1942 També aconseguí els rècords d’Espanya de 10000 m 1941, 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 2000 m 1942

Fundat l’any 1932, la seva activitat principal és la natació i el waterpolo Un dels fundadors del club i nedador destacat fou Joaquim Morera El 1933 organitzà el primer trofeu del club, el trofeu de natació Mare Nostrum Acabada la Guerra Civil, organitzà el Campionat de Catalunya de natació 1941, tot i que el club no adquirí gran rellevància fins a la dècada de 1950 Un dels primers èxits fou l’organització d’un festival gimnàstic l’any 1956, on tingué presència Joaquim Blume El 1959 inaugurà la piscina descoberta i el 1963 la piscina coberta, inauguració que coincidí amb l’organització del…

Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina El primer president fou Enric Teixidó Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional Júnior d’Antibes…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…

Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues…

En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista

Fou dissolta per Ferran VII, i, a França, el 1789