Resultats de la cerca
Es mostren 30607 resultats
bajoca
Alimentació
Mongeta verda, plana, grossa com una fava, de gust molt fi, que s’usa com a ingredient de la paella.
escombreta

escombreta de xemeneia
Escombra petita sense mànec o amb mànec molt curt utilitzada per a netejar recipients, objectes, espais petits, amb raconades, etc.
elèctrode de calomelans
Química
Elèctrode de referència de preparació fàcil i de potencial molt constant, emprat en substitució de l’elèctrode normal d’hidrogen.
Consta d’un dipòsit de mercuri cobert d’una pasta de calomelans i mercuri, la qual és en contacte amb una dissolució de concentració coneguda de clorur de potassi saturada de calomelans Els potencials que produeix l’elèctrode de calomelans amb una concentració 0,1N, 1N i saturada de clorur de potassi a 25°C relatius a l’elèctrode normal d’hidrogen són, respectivament, 0,3371, 0,2846 i 0,2458 volts
arpella pàl·lida russa

Arpella pàl·lida russa
© Martin Grimm
Ornitologia
Ocell de la família dels falcònids, semblant a l’arpella, una mica més petit, i amb dimorfisme sexual molt accentuat.
El mascle és blanc predominantment, i la femella és més fosca
antílop reial
Zoologia
Petit antílop, de la mida d’una llebre, que té les banyes molt curtes i solament presents en el mascle.
Té un plomall de pèls entre les dues banyes És propi de Guinea, Nigèria i Costa d’Or És anomenat també neòtrag
mannitol
Bioquímica
Polialcohol del grup dels hexols, molt difós en les plantes i en llurs exsudats, així com en les algues marines.
Hom l’obté per reducció electrolítica de la glucosa En solució alcohòlica forma cristalls ortoròmbics que es fonen a 166-168°C És emprat en la fabricació de condensadors electrolítics, en farmàcia, com a excipient i diluent, i en medicina, com a diürètic
linnèon
Biologia
Espècie que inclou agrupacions molt amples d’individus els quals poden diferir entre ells fins a un grau relativament considerable.
laminarials
Botànica
Ordre de feofícies que presenten oogàmia i alternança de generacions, amb esporòfits de grans dimensions i amb gametòfits molt petits.
El tallus, força diferenciat, comprèn un estípit fixat per hapteris i una làmina entera o més o menys dividida
diagrama de Stüve
Meteorologia
Diagrama termodinàmic molt utilitzat per a representar el perfil vertical de les variables que defineixen l’estat de l’atmosfera.
Té com a coordenades ortogonals la temperatura i la pressió elevada a un exponent que és el quocient entre la constant dels gasos ideals i la calor específica a pressió constant de l’aire sec
fórmula de Stirling
Matemàtiques
Expressió matemàtica que permet de calcular, aproximadament, el factorial d’un nombre n, si és molt més gran que 1.
L’exactitud del resultat és tant més bona com més gran és n Hom l’escriu Val a dir que, per a qualsevol valor de n , es compleix