Resultats de la cerca
Es mostren 7777 resultats
Carl Dorius Johannes Fuchs
Música
Crític, pianista, director i compositor alemany.
Fill d’un organista, rebé formació musical des de molt jove Al mateix temps que mantenia els seus estudis musicals, el 1859 estudià teologia i posteriorment filosofia a la Universitat de Berlín Finalment s’orientà cap a la música i realitzà diverses activitats destacà pels seus escrits Tractà sobre diverses qüestions estètiques i d’estil, especialment les referides a l’expressió musical i l’ornamentació Conegué Nietzche 1872 i més tard hi mantingué correspondència, la qual cosa contribuí significativament a formar la seva visió sobre l’estètica musical
Paul Anka
Música
Cantant, compositor i empresari musical canadenc.
Fill de família siriana, fou un dels primers ídols dels adolescents de la seva època A catorze anys va compondre la balada Diana , que dos anys després enregistrà, sota la producció de Don Costa, i que el feu mundialment famós Després d’una primera època com a cantant de balades romàntiques, escriví peces per a músics com Buddy Holly o Tom Jones, i convertí el tema francès Comme d’habitude en el My Way que Frank Sinatra popularitzà També destacà com a actor a The Longest Day 1962, i es dedicà als negocis discogràfics
Marcial del Adalid y Gurréa
Música
Compositor gallec.
Fou alumne de Moscheles a Londres 1844-49 La música de saló, de clara inspiració francesa, i els seus contactes amb F Chopin i altres compositors marcaren la seva obra Dedicà una atenció especial a la música de la seva terra en l’obra per a piano Cantares viejos y nuevos de Galicia 1877, on fon el folklore gallec amb l’esperit romàntic La seva òpera Inese e Bianca mai no fou estrenada Segons F Noske, la seva obra destaca per l’harmonia refinada, l’elegància en la línia vocal i la facilitat modulatòria
Ray Anderson
Música
Trombó nord-americà de jazz.
Inicià estudis musicals a vuit anys, i aviat es decidí pel trombó Començà a tocar amb grups de funk i jazz-rock El 1973 es traslladà a Nova York, on treballà amb grups de diversos estils El 1977 entrà a la banda d’Anthony Braxton, i l’any 1980 fundà Slickaphonics És un instrumentista amb una extraordinària preparació tècnica, que extreu del trombó sonoritats brillants i inaudites Té una gran facilitat per a crear en els contextos més diversos Entre els seus millors enregistraments destaca Old Bottles, New Wine 1987
Joan Ordinas i Tous
Música
Baix mallorquí.
Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona
Trio de Corda de Viena
Música
Grup de cambra austríac.
Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz
Joan Santiago Malo Chesa
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir al plat.
Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà a partir de la dècada de 1950 El seu primer èxit fou la consecució del Campionat d’Espanya de tir al plat per equips 1957 amb la selecció catalana Guanyà la Copa d’Espanya de fossa olímpica 1961 i participà en aquesta prova en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou entrenador de tir al plat i delegat de la Federació Catalana de Tir Olímpic El 1989 rebé la medalla al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tir Olímpic
Pere Magriñà Cavallé

Pere Magriñà Cavallé (dret, primer per l’esquerra)
REUS DEPORTIU
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al Reus Deportiu, amb el qual debutà a primera divisió, el 1952 guanyà el Campionat d’Espanya, el primer títol de la història de l’entitat roig-i-negra Destacà per la facilitat golejadora i la temporada 1954-55 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després milità al Club Llista Blava de Lleida 1955-58 i tornà a l’equip reusenc, en el qual es retirà el 1960 Disputà 19 partits amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual guanyà el Campionat del Món i d’Europa que es jugà a Barcelona el 1954
Club Bàsquet Uralita
Basquetbol
Club de basquetbol de Cerdanyola del Vallès.
Creat per l’empresa Uralita SA durant la dècada de 1940, inicialment disputà les competicions d’Educación y Descanso Arribà a guanyar el títol de campió provincial i participà en els Campionats d’Espanya El 1950 s’inscriví a les competicions de la Federació Catalana de Basquetbol Fou campió de segona categoria B 1952 i de primera categoria 1956 així aconseguí l’ascens a la màxima categoria del bàsquet català Hi jugà entre la temporada 1956-57 i la 1961-62 Destacà Jaume Creus, pare dels jugadors Jordi i Joan Chichi Creus Desaparegué el 1962
Club Skaphos Sub
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Palamós.
Fundat al desembre del 1979, prengué embranzida gràcies als cursos de busseig que el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines realitzà a Palamós durant els anys setanta El 1980 organitzà el primer curs d’escafandrisme Participa en competicions de pesca submarina i apnea d’àmbit català i estatal, i en alguna ocasió organitzà el Campionat d’Espanya d’apnea L’equip de pesca submarina es proclamà campió de Catalunya diverses vegades En destaca Enrique Ruiz, campió de Catalunya individual d’aquesta especialitat en tres ocasions També organitza competicions de fotografia…