Resultats de la cerca
Es mostren 2434 resultats
Montsonís
Poble
Poble (386 m alt.) del municipi de Foradada (Noguera) situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt.), a l’esquerra del Segre, a l’entrada de l’estret de Salgars. Més de la meitat de la població es troba disseminada.
De la seva església parroquial Santa Maria, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils Hi destaca el castell de Montsonís L'actual castell és el resultat d'un procés constructiu que s'inicià en el segle XVI, quan els barons abandonaren l'antiga fortalesa alt-medieval i traslladaren la seva residència a la vila
península dels Txuktxis
Península
Península del NE de Sibèria, Rússia, situada entre la mar dels Txuktxis, l’estret de Bering, el golf d’Anadyr’ i la serralada d’Iskaten, que la separa del continent i en què es troba l’altitud més important de la península (1 508 m).
De relleu muntanyós, el sector central supera els 300 m, mentre que al NE serralada de Ten Kanyj i al S cims d’Iskhodnaja i Kejni se superen els 900 i els 1 000 m Els rius són curts, i la costa és abrupta, amb diversos entrants la badia de Kol’učinskaja i els golfs Lavrentija, Mečigmenskaja i Kresta El clima és extremament fred, i els nuclis de població són gairebé inexistents
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule,…
Alsamora
Vista del poble d’Alsamora amb una torre de defensa
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat a 851 m d’altitud al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei.
Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares Conserva unes torres de defensa medievals La senyoria pertanyia al baró d’Eroles En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual
sabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids, de cos estret i molt allargat (entre 50 cm i 2 m), pell nua, musell allargat i en punxa, amb la mandíbula superior més curta que la inferior i proveïdes ambdues de fortes dents.
L’aleta dorsal, molt llarga, s’estén des del cap fins a la cua, que és molt petita De color blanc argentat, habita sobre els fons arenosos de notable fondària Bé que la seva carn és molt apreciada, el seu valor comercial no és gaire notable, a causa de la poca abundor de l’espècie a les mars dels Països Catalans
biscutel·la
Botànica
Nom de diverses espècies d’herbes del gènere Biscutella
, de la família de les crucíferes, de fulles caulinars amplexicaules, flors de color groc clar, el fruit de les quals és una silícula d’envà molt estret, en què cada valva pren un perfil orbicular.
vivípar | vivípara
Zoologia
Dit de l’organisme animal l’embrió del qual es desenvolupa dintre la mare i obté els elements nutritius i l’oxigen mitjançant l’estret contacte amb els teixits materns, sovint per mitjà d’una placenta, sense interposició de les membranes de l’òvul.
El viviparisme és propi de tots els mamífers placentaris
tenrècids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, de dimensions i aspecte molt variat (de 4 a 40 cm), amb el crani estret i allargat, la dentadura de 40 dents, amb 2-3 incisives, 1 ullal, 3 premolars i de 2 a 4 molars.
Són de costums nocturns i formes de vida molt variades, tant arborícoles com aquàtiques Es nodreixen d’artròpodes, cucs de terra i molluscs Habiten en boscs, prades i rius, a Madagascar, excepte el grup dels Potamogale , que habita a l’Àfrica centreoccidental Inclou 44 gèneres, amb 24 espècies, entre els quals destaquen els gèneres Tenrec, amb el tenrec Tecaudatus , Setifer, Oryzorictes, Microgale i Potamogale
Austràlia
Paisatge prop de Pemberton, Austràlia
© Fototeca.cat
Continent
Continent situat entre 10°41´ i 39° S de latitud i entre 113°9´ i 153°39´ E de longitud.
Constitueix pròpiament una illa vorejada al sud i a l’est per l’oceà Índic, al nord per les mars de Timor i Arafura i a l’oest per la mar del Corall, l’oceà Pacífic i la mar de Tasmània Aquesta última la separa de Nova Zelanda l’estret de Torres, al nord, de Nova Guinea, i l’estret de Bass, al sud, de Tasmània El relleu Austràlia es divideix en tres àrees estructurals clarament diferenciades els plegaments orientals, les terres baixes del centre i el massís occidental Vista del litoral de la costa de l’estat australià de…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…