Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Teodor I
Cristianisme
Papa (642-649) Succeí Joan IV.
En la lluita contra el monotelisme , s’enfrontà amb el patriarca Pau de Constantinoble, fins al punt que el destituí, si bé la sentència no fou executada
Bonaventura Tecchi
Literatura italiana
Escriptor italià.
En la seva primera obra narrativa, Il nome sulla sabbia 1924, es palesa ja el contrast, de caire romàntic, entre una viva sensualitat i una vigilant consciència moral, contrast que es mantindrà al llarg de tota la seva producció i que revela, també, influències dels corrents del decadentisme europeu Cal destacar Tre storie d’amore 1931, La presenza del male 1948, Gli egoisti 1959, Antica terra 1968 i La terra abbandonata 1971
Parmeggiani Tancredi
Pintura
Pintor italià.
Inicià l’activitat artística els anys cinquanta, dins de les més avançades tendències de l' action-painting nord-americana, però no trigà a allunyar-se d’aquesta mena d’informalisme, i portà la seva obra vers una fantasia màgica La seva pintura sembla que no interessà gaire, i ara és en procés de redescobriment
Luigi Sturzo

Luigi Sturzo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Polític i eclesiàstic sicilià.
Ordenat de sacerdot el 1904, participà activament en la vida religiosa, cultural i política italiana Ocupà càrrecs municipals i participà 1919 en la creació del Partito Popolare Italiano , al qual donà una forta empenta ideològica i del qual féu el programa, basat en la doctrina social catòlica La seva radical oposició al feixisme de Mussolini féu que s’exiliés a Europa i, posteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, a Nova York, d’on tornà el 1946 Durant aquest període publicà un gran nombre d’articles i llibres sobre temes sociològics i polítics El 1953 fou nomenat senador vitalici, i el…
Alfredo Panzini
Literatura italiana
Escriptor italià.
D’idees conservadores, s’adherí formalment al feixisme Contrari al progrés i a la modernització, fou escriptor d’escassa fantasia però impecable en l’estil i un veritable prosatore d’arte La seva obra narrativa fou recollida en els volums Sei romanzi tra due secoli 1939 i Romanzi d’ambo i sessi 1941 Autor també d’assaigs L’evoluzione di GCarducci 1894, Il conte Cavour 1931
Pancraç
Història
Màrtir cristià.
Originari de Perpinyà segons una llegenda, morí durant la persecució de Dioclecià Els teixidors barcelonins el prengueren com a patró el 1848 i celebraven la seva festa amb actes populars i amb un berenar a la font d’en Xirot tenia el seu altar a l’església del Pi Hom el considera advocat dels qui busquen feina i la seva devoció esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans A Tortosa és patró de les sastresses La seva festa se celebra el 12 de maig
Bernardo Pasquini
Música
Compositor, organista i clavicembalista italià.
Deixeble de LVittori i ACesti, des del 1661 fou organista de diverses esglésies romanes Fou molt apreciat com a clavicembalista en nombroses corts europees de l’època Com a compositor, destaca la seva obra per a teclat fou un dels primers a utilitzar-hi la forma sonata, composició en què precedí DScarlatti A més de les sonates és autor de 24 tocates, 11 suites , diversos concerts, una trentena d’òperes i oratoris, cantates i motets, entre d’altres
Pasqual II
Cristianisme
Nom que adoptà Raniero di Bieda en esdevenir papa (1099-1118).
Monjo cistercenc, fou creat cardenal per Gregori VII Intervingué en la lluita de les Investidures amb sort diversa a Anglaterra i a Alemanya Concedí butlla de croada als pisans per a la conquesta de les Balears 1113 Ramon Berenguer III n'encapçalà l’expedició, que conquerí Eivissa i Mallorca Concedí també butlla de croada al comte català per l’ocupació de Tortosa i Tarragona 1116, on posà com a bisbe Oleguer, que ho era ja de Barcelona El privilegi atorgat el 2 de maig de 1100 formula per primera vegada la idea que el bisbat de Roda era simple translació de la seu visigòtica de Lleida, i en…
Pau III
Cristianisme
Nom que prengué Alessandro Farnese en esdevenir papa (1534-49).
Procurà de mantenir-se neutral en les lluites territorials italianes, tot i que desautoritzà la política irenista de Carles V i els seus colloquis de religió amb els luterans Nomenà una comissió cardenalícia per a la reforma de la Cúria, afavorí els ordes reformats —aprovà la Companyia de Jesús—, i convocà el concili de Trento 1545 Confià a Miquel Àngel la decoració de la Capella Sixtina i erigí la Universitat de Messina 1548
Pau II
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Barbo en esdevenir papa (1464-71).
Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu