Resultats de la cerca

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys

Liberal, fou membre del parlament 1886-1918 1920-24, ministre de l’interior 1892-95 als gabinets Gladstone i Rosebery i primer ministre 1908-16 Obtingué el Parliament Act 1911 i defensà el Home Rule Bill , que fou promulgat el 1914 El 1915 formà un govern de coalició, però hagué de dimitir l’any següent i fou substituït per Lloyd George, fet que provocà la divisió del partit liberal Asquith aconseguí d’unificar altra vegada el partit i en fou cap del 1923 al 1926

Vinculat al FC Barcelona des del 1998, s’entrenà a les ordres de Luis Lizaso al CAR de Sant Cugat Aconseguí sis vegades el Campionat de Catalunya de llançament de pes a l’aire lliure 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2010 i nou en pista coberta 2001, 2002, 2004, 2006-11 Establí el rècord català en pista coberta 2006 També assolí un títol català de llançament de disc 2005 Fou diverses vegades internacional amb la selecció catalana, i amb l’espanyola, en un encontre sub-23 2002

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i destacà en estil lliure i freeride Guanyà els Natural Games 2008 i la Copa Noruega d’extrem 2011 Navegà per rius de màxima dificultat i amb els salts més grans, feu el primer descens del salt del Puma, una cascada de 35 m a Xile, i aconseguí el segon rècord mundial en navegar per la cascada Big Banana, de 42 m Entrà a formar part de l’equip Red Bull Treballà com a guia de riu

Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88

Destacà com a defensa lateral amb projecció atacant a la Unió Esportiva Figueres 1970-78 Fitxà pel València 1978-81 i debutà a primera divisió el 1978, en què jugà en 18 partits Guanyà la Copa del Rei 1979 i la Recopa d’Europa 1980 Fou cedit al Castelló a la meitat de la temporada 1980-81, amb el qual aconseguí l’ascens a primera Després retornà al Figueres 1981-86, jugà una temporada cedit al Banyoles, i es retirà al Roses, l’any 1987

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Es formà a les categories inferiors de la Penya Barcelonista de la Ràpita 1987, la UE Rapitenca 1988-97 i el Gimnàstic de Tarragona 1997-99 Posteriorment jugà, com a lateral dret, als primers equips del Tortosa 1999-2003, el Reus Deportiu 2003-04, el Girona 2004-05, el Sant Andreu 2005-06 i el Terrassa 2006-07 El 2007 fitxà pel Swansea City gallès, amb el qual aconseguí l’ascens a la Premier League anglesa 2011 i guanyà la Copa de la Lliga 2013