Resultats de la cerca

Fundat el 1984, participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional Practica les especialitats d’individual, parelles de dansa, parelles artístic i grups de xou Ha aconseguit diversos podis al Campionat d’Espanya de patinatge artístic Guanyà la Copa Internacional de grups de patinatge artístic per equips 2008, 2011 i en fou subcampió 2010 Jaume Pons i Omar Tejera foren escollits millors entrenadors del torneig l’any 2011 També destaca Manel Pérez, campió absolut i medalla d’or al Campionat d’Europa 2010 Entrena al pavelló municipal d’esports de Tona

Fundat el 2003, fou reactivat després d’anys d’inactivitat per diversos aficionats als raids Sota la presidència de Víctor Naranjo arribà al mig centenar d’associats i situà la seva seu social a Roda de Ter Competeix en l’àmbit català i estatal, i ha guanyat en alguna ocasió el Campionat de Catalunya de raid per equips Destaca Àlex Luque, campió de Catalunya de raid Ha organitzat diverses curses per la comarca, com la cursa de Perafita, i el 2011 celebrà la primera edició del Raid Català, de 90 km

Creada l’any 1980, fou impulsada per diversos aficionats, entre els quals destacà Marià Júdez, president durant més de vint anys Se centrà a donar suport a la participació dels socis en curses d’arreu de Catalunya i en l’organització de proves La primera fou la cinquena edició del Ralli Girona, que poc després es convertí en el Ralli Cales de Palafrugell, prova emblemàtica del Campionat de Catalunya de rallis També rescatà el Ralli Sant Hilari, convertit posteriorment en el Ralli Empordà, que pertany també al calendari català

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins

El 2001 es traslladà a l’Estat espanyol, on jugà en diferents clubs, entre els quals destacà el Club Tennis Castelldefels El 1999, amb Miguel Lamperti, assolí el segon lloc del rànquing mundial, i des de llavors sempre ha estat entre els deu primers Amb Hernán Bebe Auguste ha arribat al tercer lloc de la mateixa classificació Fou campió del món amb la selecció argentina 2002 També ha estat campió estatal en tres ocasions consecutives 2009-11, i al llarg de la seva llarga carrera ha guanyat diversos torneigs, principalment a Espanya i l’Argentina

Fundat el 1993 per Xus Loro, que el presidí fins el 2002 En el seu palmarès destaca el Campionat de Catalunya de relleus masculins 1994, 1996-2001, 2005, 2009, 2010 i femenins 2003 Organitzà el primer Campionat de Catalunya de BTT-O 1997, a Sant Jeroni de la Murtra, i la primera prova de la Lliga espanyola 1998, als Rasos de Peguera També fou pioner en l’organització d’una prova del calendari de la federació internacional, la Copa del Món de BTT-O 1999, disputada a la Roca del Vallès

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

Estudià piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després amplià la seva formació com a instrumentista amb Blanca Selva Molt aviat inicià una brillant carrera com a concertista El 1963 es destacà en una sèrie de recitals en què interpretà la integral de les 32 sonates de L van Beethoven Formà duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià Fou professora de piano de l’Acadèmia de Música de Barcelona i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona

Encara adolescent, destacà com a clarinetista i vibrafonista, i del 1979 al 1988 formà part de La Vella Dixieland Parallelament actuà amb el seu propi quartet, Hot Swing Durant el període 1988-94 residí a París, on formà i dirigí l’orquestra Paris-Barcelona Swing Connection, amb la qual actuà per tot Europa i gravà tres discs compactes, un dels quals amb Frank Wess com a solista Novament a Barcelona, formà el quartet Four Kats i la Barcelona Jazz Orchestra Al CD Miaow , amb Four Kats, mostrà el seu virtuosisme al vibràfon