Resultats de la cerca

Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903

Possiblement era filla de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Pel testament del seu marit, Guisla i el seu fill Guillem romanien en possessió del comtat d’Osona mentre ella no es tornés a casar, dret que perdé perquè, vídua 1035, aviat es maridà amb Udalard III, vescomte de Barcelona

Arquebisbe de Novgorod 1526, esdevingué metropolita de Moscou el 1543 Coronà el tsar Ivan IV el Terrible, damunt el qual influí molt fortament Tingué una gran activitat en el camp de l’administració eclesiàstica, del dret canònic, de la litúrgia, etc Recollí la tradició russa en diversos volums sobre vides dels sants

Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts i membre de diverses societats Publicà un gran nombre d’obres de comerç, comptabilitat, matemàtiques, geografia i estadística Geografía y estadística económico-industrial , 1899, d’administració i finances públiques, dret Manual de leyes sobre el trabajo , 1905 i agricultura Cooperativas de crédito agrícola , 1904

Comprèn un gran camp de matèries llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la coŀlecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana

Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida Fou secretari del comú de Puigcerdà El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà Assistí a les corts de Montsó 1585, on fou ennoblit per Felip II

Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal

Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02