Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Rafael Benedito i Vives
Música
Compositor i director.
Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics
,
Karl Bartsch
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Fou professor de filologia romànica i germànica a la Universitat de Rostock, on fundà el primer institut de germanística 1858, i més tard ensenyà a la Universitat de Heidelberg 1871 Publicà Denkmäler der provenzalischen Litteratur 1856, Grundriss zur Geschichte der provenzalischen Litteratur 1872 i Provenzalisches Lesenbuch 1855, convertit, des de la segona edició, en Chrestomatie provençale 1868 i següents Dirigí la revista “Germania” i publicà una edició del Cant de Ramon , de Ramon Llull
Ignacio Chávez
Medicina
Metge mexicà.
Professor de cardiologia de la facultat de medicina de Mèxic, de la qual fou director 1933, fundà l’institut de cardiologia de Mèxic 1944, i fou president de la Societat Internacional de Cardiologia 1958-62 i del IV Congrés Mundial d’aquesta especialitat 1962 Fou rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1961-66 És autor de més de dos-cents treballs, entre els quals sobresurten Lecciones de clínica cardiológica 1931
Cristià IV de Dinamarca

Cristià IV. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1588-1648).
Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund
Giuseppe Benedetto Cottolengo
Cristianisme
Sacerdot i filantrop.
Fundà a Torí la Piccola Casa della Divina Providenza 1832, destinada a escola per a sordmuts, orfenat, hospici de cecs, tolits, epilèptics, etc Per a l’assistència dels acollits, Cottolengo instituí les comunitats de filles de Sant Vicenç, dels germans de Sant Vicenç i dels preveres de la Santíssima Trinitat Aquestes cases, amb el nom de cottolengo , s’expandiren a d’altres països Fou canonitzat el 1934 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Vicent Castell i Domènech
Pintura
Pintor.
Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma Bon colorista, practicà tots el gèneres dins la pintura a l’oli Segadors , Museu de Castelló de la Plana i conreà també l’aquarella Decorà l’església arxiprestal de Vila-real Obtingué medalles d’or a València 1909 i a Mèxic 1910 i la de Lo Rat Penat 1926 Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana
Joan Monjo i Pons
Científic.
A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval publicà Curso metódico de arquitectura naval 1856 A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’escola nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval
Balduí I de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1100-18) i comte d’Edesa (1098-1100).
Germà i seguidor de Jofre de Bouillon a la primera croada 1096, s’emparà pel seu compte d’Edessa i fundà el comtat del mateix nom li fou oferta la successió del seu germà i fou proclamat rei de Jerusalem Conquerí Arsuz, Cesarea i, amb ajuda de flotes europees Acre 1104, Beirut 1110 i Sidó 1111 Aconseguí que la seva autoritat fos reconeguda pels estats cristians sorgits arran de la primera croada
Tuiskon Ziller
Educació
Pedagog alemany.
Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858
Josep Maria Zapater i Esteve
Literatura catalana
Polític i poeta.
Llicenciat en dret 1913, publicà diversos poemes, en català i castellà, en periòdics valencians Fundà a València la Joventut Maurista durant la Dictadura de Primo de Rivera fou conseller de l’ajuntament, membre de la Unión Patriótica i secretari particular del marquès de Sotelo Collaborà en la fundació de la Unión Monárquica 1930 Dirigent de Renovación Española durant la Segona República, fou jutjat i executat a conseqüència de l’aixecament militar del 1936