Resultats de la cerca
Es mostren 8284 resultats
Hugh O’Neill
Història
Patriota irlandès.
Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster
Alessandro Artom
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic italià.
Estudià a Torí i fou catedràtic de radiotelegrafia i consultor científic de la marina italiana, a la qual dedicà els seus invents S'ocupà de la dirigibilitat de les ones radioelèctriques El 1907 patentà el radiogoniòmetre, que permet de conèixer la posició de la font emissora de senyals de ràdio
Pedro Arrupe y Gondra
Cristianisme
Jesuïta basc.
L’any 1927 entrà a la Companyia de Jesús i el 1965 en fou designat Prepòsit General És remarcable el seu esforç per a fer aplicar les directrius del Concili Vaticà II Són notables els seus documents sobre la promoció del proletariat i la integració racial, especialment la lletra als superiors majors de l’Amèrica Llatina 1966, la lletra als jesuïtes nord-americans 1967 i la lletra signada conjuntament amb els provincials jesuïtes de l’Amèrica Llatina 1968 Havent presentat la renúncia del càrrec el 1980, el deixà definitivament per malaltia el 1981
Giovanni Arrivabene
Economia
Història
Economista i polític italià.
Passà a Bèlgica, on fundà la Societat Econòmica Belga Escriví Situazione economica del Belgio 1843, Scritti morali ed economici 1870 i traduí les obres de John Stuart Mill i de Nassau William Senior
Guido Aristarco
Literatura italiana
Cinematografia
Crític i assagista cinematogràfic italià.
Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i Sciolti del…
Giovanni Andrea dell’Anguillara
Filosofia
Humanista italià.
És autor d’una traducció de les Metamorfosis 1561 d’Ovidi en octaves italianes, i de l’adaptació Edipo 1556 de la tragèdia de Sòfocles, en la qual introduí elements de caràcter popular
Stefan Andres
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Al final de la Segona Guerra Mundial assolí una gran anomenada amb la narració curta sobre la Guerra Civil Espanyola Wir sind Utopia ‘Som una utopia’, 1943, que escenificà amb el nom de Gottes Utopia ‘La utopia de Déu’, 1950 Posteriorment se situà entre els novellistes catòlics del seu país, sobretot amb la trilogia Die Sintflut ‘El diluvi’, 1949-59 És autor de peces teatrals — Tanz durchs Labyrinth ‘Dansa a través del laberint’, 1948— i de llibres de poesia — Requiem für ein Kind ‘Rèquiem per a un infant’, 1948
Arturo Ambrosio
Cinematografia
Productor cinematogràfic, fundà el primer cinematògraf italià; produí 1 400 pel·lícules a partir del 1904.
Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910
Corrado Alvaro
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor italià.
Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats
Francisco Álvares
Literatura
Viatger i escriptor portuguès.
Formà part de la primera ambaixada portuguesa que arribà a Axum i al país de Shoa, prop del negus David d’Etiòpia 1515-27 En publicà una relació Verdadeira informação das terras do Preste João das Índias 1540, que, traduïda a d’altres llengües, féu conèixer per primera vegada a Europa la geografia, la història i l’economia del país visitat