Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a ponent, i el Prat de Llobregat, a llevant A tramuntana, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís de Garraf la serra de Miramar 234 m és partió amb Sant Climent de Llobregat, i la muntanya de Sant Ramon de les Golbes, també anomenada de la Fita 309 m, ho és amb aquest darrer municipi i el de Sant Boi de Llobregat A ponent, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de…

Situació i presentació El terme municipal deVallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera deVallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de…

Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…

Situació i presentació S'estén al sector de ponent de la comarca, a la vall del Segre, entre Sudanell i Aitona Limita amb els termes segrianencs d’Alcarràs i Sudanell al N, de Sunyer a l’E, de Sarroca de Lleida i Aitona al S, de Soses a l’W, i amb un petit sector del de Fraga Baix Cinca, al SW El territori del vessant dret de la vall que correspon a l’antic terme de Vilanova de Remolins arriba en una estreta i allargada llenca fins al Baix Cinca i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya i per la séquia de Remolins, mentre que el de l’esquerra, molt més extens, ho és per l’antiga séquia de…

Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…

El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…

La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…

Situació i presentació El municipi de Cerdanyola del Vallès s’estén al sector meridional de la comarca Limita al N amb els municipis de Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès, al NE amb el terme de Ripollet, a llevant amb Montcada i Reixac, a l’W amb Sant Cugat del Vallès i a migdia amb Barcelona El territori és situat als vessants septentrionals de la serra de Collserola, fins a la depressió del Vallès, que forma el sector planer del terme, al nord La carena de la dita serra forma el termenal a migdia amb el municipi de Barcelona Així, el trifini del turó de…

Situació i presentació El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana, a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S 8 km Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles tots tres del Garraf, al S amb Cunit i Calafell tots dos del Baix Penedès, al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç tots tres del Baix Penedès i al NW amb Sant Jaume dels Domenys Baix Penedès i…