Resultats de la cerca

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu

Pertangué al s XIV a Antoine le Flamenc, que hi fundà l’església de Sant Jordi, i després a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi o Atalandi, i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia

Format a l’escola de la Junta de Comerç i, pensionat, a Roma Fou professor de dibuix de l’antic i del natural a la Llotja barcelonina des del 1841 i acadèmic de San Fernando Conreà un estil derivat del neoclassicisme És autor d’una Nativitat Museu d’Art Modern de Barcelona i d’un Naixement de Venus Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Al comitè de redacció hi havia Pere Bernard, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich —que en fou l’ànima— i Annie de Pous S'hi afegiren després Maties Delcor, Joan Abelanet i Jean-Gabriel Gigot Es proposava de publicar els texts essencials de la història del Rosselló, els cartularis dispersos de les abadies i de l’església d’Elna i l’apèndix de Marca Hispanica

Fundat l’any 1944, fou promogut com a secció de rem de l’organització Educación y Descanso El 1948 guanyà el Campionat d’Espanya de rem Al principi dels anys cinquanta, prengué el nom de Club de Rem Centralbanc En aquesta etapa guanyà tres Campionats d’Espanya consecutius 1958-1960 Desaparegué l’any 1962 Entre els seus esportistes destacaren Jordi Bertran, Juli López i Ernest Giménez

Fundat el 1995, fou impulsat per Fernando Zurita, primer president del club Practica l’especialitat de mar-costa i l’any 2000 fou subcampió de Catalunya Destaquen Isabel Serrano, Jordi Pineda, Marc Massuet, Àngel Martí, Adrià Uria, Maria Teresa Della o Daniel Cervantes, en alguna ocasió medallistes al Campionat de Catalunya i d’Espanya de mar-costa Alguns dels seus membres també participaren en Campionats del Món

Membre de la secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, el 1933 assolí la velocitat de 112,5 km/h en un descens a Núria El 1935, amb Andreu Figueras, Oriol Canals i Jordi Monjo, realitzà la travessa amb esquís de la Molina a Setcases Fou campió de Catalunya d’eslàlom 1936 i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí

Fou inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb una festa a la qual assistí el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un partit entre el Palamós Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona 2-1, en el qual el davanter local Coquito fou l’autor del primer gol També se l’anomena Nou Estadi Municipal i té una capacitat per a 8000 espectadors

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista Alguns dels seus seguidors contactaren amb Jordi Arquer i es proposaren refundar el Bloc Obrer i Camperol signaren documents com CCI per la refundació del BOC dels Països Catalans Collaboraren amb el Collectiu Comunista Català en l’edició de KO La majoria dels integrants participà en la fundació d’ Independentistes dels Països Catalans al març de 1979