Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Montserrat Soto i Pérez
Art
Artista visual.
Formada a l’Escola Massana de Barcelona i posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Grenoble, s’expressa a través de fotografies seriades, generalment de grans dimensions, i videoinstallacions Destaca Paisaje Secreto 1998-2003, una sèrie d’imatges que condensen la seva inquietud sobre la relació entre art i espai privat L’alteració de l’espai expositiu i la representació d’espais arquitectònics són altres constants del seu treball Ha mostrat la seva obra a nombroses fires internacionals i el 2002 fou una de les artistes de la mostra conjunta titulada Els límits de la percepció…
Paco Bascuñán
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual fou conegut el dissenyador Francesc Bascuñán.
Després de titular-se a l’Escola d’Arts i Oficis de València 1973, el 1981 fou cofundador del grup Enebecé de disseny gràfic i el 1983 de La Nau, de la qual fou el principal impulsor fins que cessà l’activitat el 1991 L’any següent fundà l’Estudi Paco Bascuñán, que fou el centre de la seva activitat en el disseny gràfic en tots els seus àmbits industrial, editorial, identificació, senyalització, etc Fou membre de l’Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, del BEDA Bureau of Europen Designers Associations i del patronat de la Fundació Comunicació Gràfica Fou també…
Jean Desailly
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic francès.
Estudià a l’École des Beaux Arts, però parallelament inicià una carrera com a actor per la qual finalment s’inclinà El 1943 obtingué el seu primer paper en el film Le Voyageur de la Toussaint En el teatre formà part successivament de la Comédie Française 1942-46, de la companyia Renaud-Barrault, el Théâtre Hébertot, el Théâtre Edouard VII i el Théâtre de la Madeleine En cinema actuà en una cinquantena de pellícules, de les quals destaquen Maigret tend un piège 1958, de J Delannoy, Les Grandes Familles 1958, de D de la Patellière, La Mort de Belle 1961, d’E Molinari i La Peau…
Malcolm Morley
Art
Artista anglès.
Estudià al Royal College of Art de Londres 1955-57 Al principi dels anys seixanta, després d’un període dedicat a l’abstracció i ja installat als Estats Units, el seu treball adoptà un vessant surrealista, en el qual incorporà elements de la publicitat, particularment d’agències de viatges A partir de postals, traslladà a teles de pintura imatges fotogràfiques mitjançant un procediment mecànic ideat per ell Iniciador del fotorealisme als Estats Units, la seva obra fou exposada en galeries i exposicions als Estats Units i a Europa El 1984 rebé el premi Turner Fou membre de l’American Academy…
José Luis Brea Cobo
Art
Crític d’art castellà.
Professor de teoria de l’art a la facultat de belles arts de la Universitat de Conca Comissari d’exposicions, en destaquen “Iluminaciones profanas” “La tarea del arte”, a Arteleku, Sant Sebastià, 1993 “Los últimos días”, a les Sales del Arenal de Sevilla, 1992 “Anys 90 Distància zero”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, 1994, i “El punto ciego Arte español de los años 90”, al Kunstraum d’Innsbruck, 1998-99 Fou un dels fundadors de la revista Arena i dirigí Acción Paralela des del 1995 També fou el responsable del projecte “Aleph” a internet i especialista en teoria i…
Joan Bennàssar i Vives
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona A vint-i-un anys féu la primera exposició, a Mallorca A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa Tolosa de Llenguadoc i dels Estats Units Nova York Igualment, ha participat en fires internacionals com Art LA, de Los Angeles, FIAC, a París, i ARCO, a Madrid La seva obra ha merescut diversos guardons Estilísticament es dedicà a la pintura matèrica i passà després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets…
Gérard Lauzier
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i autor de còmics.
Llicenciat en filosofia, estudià arquitectura a l’Escola de belles Arts de París De 1956 a 1964 visqué al Brasil, on treballà com a caricaturista i illustrador De tornada a França s’establí a París i començà a publicar illustracions sèries còmiques en diversos diaris revistes, especialment a Pilote , que obtingueren molt d’èxit pel seu humor corrosiu, entre les quals Zizi et Peter Panpan 1974, Tranches de vie des del 1974, sobre algunes de les quals la companyia catalana Dagoll Dagom muntà els espectacles Glups 1983 i Cacao 2000 La Tête dans le sac 1980, etc Des dels anys noranta…
cercle
Entitats culturals i cíviques
Associació de persones que posseeixen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir diaris o revistes i desenvolupar altres activitats culturals o recreatives, generalment reservades als socis.
Alguns cercles tenen una finalitat ben determinada, com els cercles de caçadors, el Cercle Eqüestre, el Cercle Artístic, el Cercle Artístic de Sant Lluc i el Cercle del Liceu, a Barcelona, el Cercle Literari de Vic, el Cercle Artístic de Ciutadella, o els cercles de belles arts Uns altres han tingut caràcter polític, com el cercle Mallorquí, o acullen catalans residents fora de Catalunya, com el Cercle Català de Madrid Es formaren al s XIX, i llurs socis, en general, pertanyien a la classe social més adinerada Les condicions polítiques i socials de després del 1939 han tendit a disminui-ne la…
Ramon Riera i Moliner

Ramon Riera en un dibuix aparegut en el primer número de la revista Il Tiberio (1896)
Disseny i arts gràfiques
Litògraf i dibuixant.
Continuà el negoci familiar de litografia Estudià, des de molt jove, a l’acadèmia de Pere Borrell del Caso, on entrà en contacte amb els membres del grup d’El Rovell de l’Ou i de la revista manuscrita Il Tiberio , de la qual fou fundador i principal animador Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894 i 1898 i publicà dibuixos en L’Esquella de la Torratxa entre el 1895 i el 1903 Practicà un humorisme dins la línia del Niu Guerrer, entitat a la qual també pertangué Deixà les activitats artístiques el 1903, tot i que, esporàdicament, continuà conreant la…
Alois Riegl
Art
Historiador de l’art.
A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil…