Resultats de la cerca
Es mostren 11329 resultats
prior
Cristianisme
En els ordes militar i hospitaler, el qui tenia cura d’un hospital o casa d’acolliment de pobres; normalment era un sacerdot.
pes
Història del dret català
A l’Antic Règim, casa, oficina o lloc on es practicaven oficialment les operacions de pesatge d’una mercaderia sotmesa a aquesta formalitat.
En determinats llocs totes les operacions es feien en un mateix establiment en altres es feia en oficines separades per a cada mena de mercaderia, que rebien el nom de cases del pes de la farina , del pes de la llana , del pes dels draps , del pes de l’oli , del pes de la palla , del pes del carbó , etc
Unión Musical Española
Música
Editorial musical que té el seu origen en la que Luis Dotesio fundà a Bilbao el 1900 amb el nom de Casa Dotesio.
Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
bigotera
Tira de pell suau usada antigament per a tapar-se el bigoti i subjectar-lo quan hom era al llit o a casa.
marquesat de Remissa
Història
Títol concedit el 1848 amb la denominació de Casa Remissa, a Gaspar Remisa i Miarons; als pocs dies li fou canviada la denominació.
El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant
retaule dels Consellers

Retaule dels Consellers
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què és conegut el retaule que pintà Lluís Dalmau per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli, exactitud dels…
Concèntric
Música
Nom comercial de la casa productora i editora catalana de discs en català, fundada a Barcelona el 1965 per l’empresa Hac SA.
En fou el principal impulsor Ermengol Passola i hi fou molt important la participació de l’escriptor Josep Maria Espinàs i del compositor Francesc Burrull Publicà nombrosos discs dels membres més joves d’ Els Setze Jutges , discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz , etc Fou dissolta el 1978
Jacques-Denis Antoine
Arquitectura
Arquitecte francès, un dels més representatius del neoclassicisme, autor de la nova casa de la moneda de París (1768-77), d’estil clàssic.
Amplià l’hospital de la Charité 1778-81 —avui enderrocat—, que seguia models dòrics Treballà en diversos palauets a París i a Suïssa, a Alemanya i a Espanya, on potser intervingué en la construcció del palau de Líria de Madrid