Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Gregorio Fernández
Escultura
Escultor castellà.
Establert a Valladolid, hi dirigí un taller fecundíssim i amb nombrosos collaboradors Els seus mestres foren Francisco de Rincón i Pompeo Leoni La seva obra és molt dispersa País Basc, Galícia, Portugal, Logronyo, Càceres i Madrid Les seves figures humanes són d’un gran realisme Definí tipus escultòrics, com el Crist jacent l’exemplar més antic documentat és el d’El Pardo, el Crist flagellat Vera Cruz de Valladolid i Carmelites d’Àvila, el Crist a la creu La Luz de Valladolid i San Pedro de Las Dueñas, la Immaculada Vera Cruz de Salamanca i Santa Teresa de Jesús museu de…
Esbart Dansaire de Rubí
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat a Rubí (Vallès Occidental) l’any 1923.
Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics L’any…
Castells i edificacions militars del Maresme anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i els edificis militars del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella La casa d’Alella Arenys de Mar Torre dels Encantats Arenys de Munt Castell de la Creu Cabrera de Mar Castell de Burriac o de Sant Vicenç La casa de Cabrera Canet de Mar Domus de Canet o castell de Santa Florentina Dosrius Castell de Dosrius Malgrat de Mar Torre de Malgrat Mataró La vila de Mataró Castell de Mata o de Mataró Torre del Mar La torre de Cogoll Montgat Castell de Montgat Palafolls Castell de Palafolls Pineda de Mar Castell de Montpalau Casa forta de Menola Torre de Sant Jaume…
Miquel Ramis i Moragues
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray…
La Lira Vendrellenca
Esport general
Entitat cultural i esportiva del Vendrell.
Fou fundada el 1889 per promoure la cultura catalana, en especial, el cant coral El 1974 creà el Grup Muntanyenc gràcies a l’acció del Club de Joves, el grup Blau i Verd i el moviment escolta Practica l’excursionisme, el senderisme, l’escalada, l’esquí de muntanya, les raquetes de neu, l’espeleologia, les curses de muntanya i la bicicleta tot terreny Disposa de rocòdrom Des del 2002 organitza la marxa d’alta resistència Trenkakames, puntuable per a la Copa Catalana També té secció d’escacs, tennis de taula, taekwondo, ioga, txikung i billar Destaca l’equip de slot, que ha participat en el…
Centre Moral i Instructiu de Gràcia
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de Gràcia de Barcelona.
Fundada el 1869, nasqué com a centre cultural per promoure la convivència del barri Té grups de teatre, esplai, esbart dansaire i organitza activitats culturals També participa a la festivitat de Sant Medir i des del 1924 publica la revista Or i Flama Respecte al vessant esportiu, el 1931 creà la secció de futbol El 1949 aconseguí el tercer lloc del Campionat d’Educación y Descanso i als anys cinquanta jugà en els Campionats Deportius Catòlics Posteriorment s’inscrigué a la Lliga Catalana i el 1988 es reconvertí en secció de futbol sala Juga a les installacions del futbol sala…
Josep Maria Ovies Tallon
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Club Patín de Barcelona, en el qual jugà quatre temporades i fou campió d’Espanya 1950 Després, jugà un any al Vidalet Hoquei Club, tres al Creu Roja un a l’equip de segona, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de la categoria, i dos en el de primera divisió Amb la selecció espanyola es proclamà campió del món 1955 El mateix any marxà a Madrid i es convertí en jugador entrenador del FEMSA, en el qual es retirà la temporada 1959-60 Després inicià una llarga carrera com a tècnic que el portà, entre altres banquetes, a la del Futbol Club Barcelona També…
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Cavaller i conseller reial.
Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…
Elena Jaumandreu i Garrido
Cinematografia
Muntadora cinematogràfica.
Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L’any 2019 fou…
Quiró
Astronomia
Cos celeste descobert per Charles Kowal des de l’observatori de Mount Palomar pel novembre del 1977.
L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no…