Resultats de la cerca

Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’…

Autor d’un tractat d’arquitectura Viatjà per Grècia i Egipte, i s’establí a Barcelona 1814, on féu els plans del Cementiri Vell 1818, hi edificà la capella neoclàssica, amb símbols egipcis de fosa al frontó, i la portalada, amb les dues casetes de forma piramidal també és autor del monument als morts de l’epidèmia del 1821 La seva obra, escassa i en part desapareguda un templet a la llibertat al pla de Palau, del 1823, i una casa darrere Santa Mònica, semblant a la capella del cementiri, es caracteritza per la seva harmonia i originalitat conté elements grecs, romans i egipcis,…

Es formà a l’Acadèmia Borrell i a Llotja amb Antoni Caba, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando Exposà des del 1888 Pintor d’història i d’anècdota de gènere, la seva obra més destacada és el famós oli Bòria avall 1892 dipositat al museu de Valls, escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs illustres Amb el seu fill Francesc Galofre i Surís Barcelona 1900 — les Borges del Camp 1986, també pintor, féu el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics 1927, al Saló de Sant Jordi del Palau de…

Bisbe d’Urgell 1817-24 El 1820 es mostrà refractari a acatar el règim constitucional, i s’exilià a França En crear-se la Regència d’Urgell 1821, s’hi adherí i li cedí una part del palau episcopal Cooperà econòmicament a la fortificació de la Seu d’Urgell En ésser restablert l’absolutisme 1823, aplegà en un volum els seus escrits antiliberals, i el 1824 fou recompensat amb la seu arquebisbal de Saragossa El 1835 esclatà un motí que l’obligà a fugir a Bordeus, on morí anys més tard en l’exili És enterrat en la capella de sant Brauli del Pilar de Saragossa, on foren traslladades les…

Filla d’una família pagesa, féu la carrera del magisteri i exercí de mestra a Argençola Ingressà 1870 en la congregació de carmelitanes descalces missioneres, fundada pel seu oncle Francesc Palau, de la qual fou visitadora fins el 1872 En morir aquest, tornà a la vida seglar, però el xantre d’Osca Sadurní López l’encaminà cap a l’apostolat dels malalts el mateix 1872, a Barbastre, amb la seva germana Maria i una amiga, es constituïren comunitat de germanetes, i l’any següent obriren el primer asil a València germaneta dels malalts desemparats Fou beatificada per Pius XII el…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…

Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions…

El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu palau…

Format a Llotja Barcelona i a l’escola de San Fernando de Madrid, fou pensionat per la Diputació de Tarragona per ampliar estudis a Roma 1886-89, on conegué la seva futura muller Emília Coranty Residí un quant temps a París Conreà, dins un realisme tradicional, el paisatge i la figura Collaborà com a crític d’art en diverses publicacions El 1897 fundà, amb Pere Borrell i del Caso, l’efímera Societat de Belles Arts de Barcelona Ingressà als serveis tècnics dels Museus Municipals d’Art 1903 i fou conservador del Museu d’Art Contemporani i del Palau de Belles Arts preparà els…

Titulat el 1905 Gendre i collaborador de Lluís Domènech i Montaner, fou l’arquitecte director de l’important grup d’artistes i ajudants que intervingueren en l’obra del Palau de la Música Catalana El 1912 feu l’ampliació de la casa Thomas, del seu sogre, a Barcelona Guanyà amb Enric Catà el concurs per al Teatre Principal de Terrassa 1909, i el 1910, amb Alexandre Soler i March , el del Mercat Central de València acabat el 1928 És autor de nombrosos edificis de Barcelona Fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i degà del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya…