Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Josep Pagès Pascual
Futbol
Futbolista.
Al començament dels anys trenta destacà en el Girona Futbol Club, amb el qual ascendí a la primera categoria del futbol català 1932-33 Extrem esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1934-40, amb el qual disputà 77 partits i marcà 24 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938 Formà part de la selecció catalana en una ocasió
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969
Ramon Rosell i Mestres
Música
Instrumentista de tenora.
Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora
Romà Alemany i Vall
Medicina
Metge.
Fou un dels introductors dels estudis sobre allèrgia a Catalunya Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma 1942 i el text sobre la pollinosi 1954
Narcís J. Granès
Literatura catalana
Prosista.
Estudià magisteri a Girona i fou mestre d’ensenyament primari Lector i admirador dels escriptors de la Renaixença, sobretot d’Àngel Guimerà, participà en diversos certàmens literarisHavent aconseguit la plaça de mestre a Salas Astúries, on visqué durant un quant temps, escriví Impressions d’un viatge 1917, publicades a la collecció “Lectura Popular” El recull és format per una sèrie de deu articles breus en què narra el seu periple i exposa les seves experiències com a docent, a més de la visió personal d’Astúries, tant pel que fa a qüestions culturals llengua, costums, ensenyament com…
Marc Pinsach Rubirola

Marc Pinsach Rubirola
FEEC / PEDRO GROS
Esquí
Esquiador de muntanya.
El 2000 entrà al Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de la FEEC Fou becat per estudiar, viure i entrenar-se a Font-romeu Vinculat a la Colla Excursionista Cassanenca, fou integrant tant de la selecció catalana com de l’espanyola d’esquí de muntanya Guanyà el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Espanya 2011, 2013, 2015 i el Campionat d’Espanya de cronoescalada 2013, 2015, en el qual quedà en segona posició el 2012, i fou tercer en la Copa del Món sub-21 2011 Als Campionats del Món d’esquí de muntanya aconseguí la medalla de bronze en la prova de relleus 2017
Sònia Badosa Repiso
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
S’inicià al FD Cassanenc, equip amb què debutà en la màxima categoria Fou campiona de Catalunya juvenil 2002 En categoria sub-21, guanyà els Campionats de Catalunya i d’Espanya individuals 2005 Posteriorment formà part del Club de Tennis Taula Bàscara Fou dues vegades campiona estatal per equips 2004, 2005
Sant Medir

Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Santa Margarida de Bescanó
Santa Margarida de Bescanó
© Joan Dalmau Juscafresa
Capella
Capella del municipi de Bescanó (Gironès), dins de la propietat del Mas Viader.
Bastida el 1630, és de planta rectangular coberta amb volta seguida apuntada i capçalera carrada Als peus hi ha el, cor on s'accedeix per una escala lateral a l'esquerra La façana principal té una porta rectangular amb marc motllurat, dos capitells i trencaaigües a la part superior amb mènsules, sota el que hi ha una inscripció illegible Al capdamunt, un ull de bou i a l'esquerra, una finestra apaïsada El campanar d'espadanya s'aixeca al davant del carener de la teulada
el Puig
Caseria
Caseria del municipi de Sant Martí Vell (Gironès), a l’E del poble.