Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
mirmeleònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters formada per individus que atenyen fins a uns 30 cm de longitud, amb les ales grosses i els tarsos pentàmers.
Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó
kimberlita
Mineralogia i petrografia
Roca magmàtica ultrabàsica que rebleix en forma de bretxes les xemeneies volcàniques subverticals (pipes) fins a un diàmetre màxim de 2 km tot aprimant-se amb la profunditat.
És una varietat de la peridotita, composta d’olivina, bronzita, biotita, ilmenita, perovskita i pirop Els diamants es troben a les kimberlites o bé en sediments derivats d’aquestes Les xemeneies de kimberlita són a Sud-àfrica i a la Sibèria Oriental, i n'hi ha algunes a l’Amèrica del Nord són, normalment, del Cretaci 130-70 Ma
la Plana de Mont-ros
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell
Massanassa
Vista de Massanassa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al S de la ciutat de València, estès d’W a SE fins a la zona de marjal pròxima a l’Albufera.
El sector oriental del terme és pantanós i ocupat per arrossars, mentre que el sector occidental és d’horta clàssica aprofita, per al regadiu, l’aigua de la séquia de Favara i de les fonts de Favara, a més de l’aigua de l’Albufera, que hom eleva des del 1878, i produeix hortalisses, blat de moro i té petites partides de tarongerar L’activitat industrial se centra en tallers de mobles i de xapes de fusta hi ha noves fàbriques a la carretera de València a Alacant La població, que tingué un dinamisme extraordinari als s XVIII i XIX, gràcies a l’ampliació dels conreus guanyant terreny a la marjal…
serra de Niarte
Serra
Alineació muntanyosa que des del puig de Cassibròs (2 085 m) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós, al Pallars Sobirà.
regne de Moab
Història
Antic regne del Pròxim Orient, situat a l’est de la mar Morta, que s’estenia des del sud d’aquesta mar fins més enllà de l’Arnon.
A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC Ciutats…
Iemen
Regió del SW d’Aràbia que s’estén per tota la costa de la mar Roja des d’Al-Ḥiĝāz fins a l’estret de Bāb al-Mandab.
Limita amb el desert central i l’Ḥaḍramawt per l’est i amb el golf d’Aden pel sud País muntanyós, posseeix els més alts nivells de la península De nord a sud s’estén una altra calma plena de formacions volcàniques Des de la costa hi ha un seguit de terrasses àrides, que s’endinsen 50 i 80 km a l’interior i formen unes valls riques de vegetació tropical i subtropical
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X
malví pelut
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, que ateny fins a 180 cm d’alçària, pubescent, de fulles palmatilobulades i de flors de color de rosa.
Creix espontàniament i hom en fa en jardins, al sud d’Europa
llondro
Transports
Embarcació aparellada amb tres pals i vela llatina, de 150 a 300 tones d’arqueig, emprada a la Mediterrània des del s XV fins a mitjan s XIX.
Semblant al xabec, se'n diferencia pel fet d’ésser més alterosa, més plena de proa i amb major calat Embarcació inicialment mercantil, fou adoptada sovint pels pirates mediterranis