Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en classe snipe patronejant l’ Ardilla II Guanyà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1950 amb Francesc Llobet com a proer, i fou tercer al Campionat d’Europa 1950 En classe dragon, fou campió d’Espanya 1970,1974, a bord del Neluca , i subcampió 1968 També navegà en classe creuer amb el 6 m FI Tritonazo i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en la classe 55 a bord del Posillipo III

Formada al Centre d’Iniciativa Tècnica Esportiva Fou membre del Club Alpí Falcó de Sabadell i formà part de les seleccions catalana i espanyola El 1989 participà en la copa del món d’eslàlom gegant Disputà les proves d’eslàlom gegant i eslàlom supergegant dels Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville França, 1992 Rebé diversos homenatges pòstums, com el XXI Trofeu Ciutat de Sabadell Memorial Emma Bosch 1995 a Eina Alta Cerdanya, promogut per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès Assolí el subcampionat de Catalunya 1965 Una lesió l’apartà de l’activitat esportiva i el 1967 inicià la seva activitat com a àrbitre Participà com a jutge en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 i també en diversos campionats mundials i europeus Entre els anys 1999 i 2005 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Lluita El 2006 rebé la medalla campions que atorga la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

El 1972 fou comissari de la Volta a Catalunya Del 1973 al 1990 se centrà en el ciclisme infantil i s’introduïren novetats puntuals, com la utilització de dorsals fixos el 1978 El 1986 adquirí la categoria estatal Especialitzat en la gestió de proves antidopatge, treballà en els controls dels Campionats del Món de Barcelona 1984 i dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992 És vicepresident del Comitè Català d’Àrbitres des del 2004 i delegat per la província de Barcelona

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, entre el 2001 i el 2005 guanyà set títols estatals i cinc catalans en les categories infantil, juvenil i júnior Es proclamà campió d’Espanya absolut en pista coberta 2008 i, el mateix any, campió de Catalunya absolut i promesa tant a l’aire lliure com en pista coberta Participà en el Campionat d’Europa 2010, 2012 i els Jocs Olímpics de Londres 2012 També fou membre del Puma Chapín i del Playas de Castellón

Un dels millors especialistes catalans dels 400 m llisos, fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2010 i en pista coberta 2008, 2011, així com campió de Catalunya a l’aire lliure 2008, 2009 i en pista coberta 2008, 2009, 2010 Internacional en diverses ocasions amb la selecció espanyola, guanyà la medalla d’or en els 4 × 400 m als Jocs Mediterranis 2009 Disputà els Campionats d’Europa de Barcelona 2010 i, en pista coberta, un Europeu 2011 i un Mundial 2008

Començà a jugar al Club Bàsquet Prat i passà després al GER la Seda d’Educación y Descanso L’any 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà en el segon equip El 1956 s’incorporà al Club Bàsquet Aismalibar de Montcada i Reixac, on romangué fins que el 1964 fitxà de nou pel FC Barcelona, amb el qual jugà tres temporades més Fou trenta-quatre vegades internacional absolut amb Espanya i medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1959

Fou membre del Club Natació Barceloneta fins el 1976, any que fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campió de Lliga 1973 i participà en la Copa d’Europa 1974 Amb la selecció estatal júnior participà en els Campionats d’Europa del 1973, en què fou medalla de bronze, i del 1975, en què assolí la medalla d’argent Amb la selecció absoluta, jugà 24 partits 1973-76 i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en què fou medalla de bronze

Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes