Resultats de la cerca
Es mostren 40704 resultats
Sollana
L’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a Sollana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al límit amb l’Horta, estès al S de l’Albufera.
El terreny és totalment pla i pantanós, però gràcies al sanejament tot el terme és conreat i regat a través de la séquia reial del Xúquer 3700 ha El conreu bàsic ha estat i és l’arròs Sollana és un dels principals municipis productors d’arròs del País Valencià Però la crisi de rendibilitat ha fet que els darrers anys s’hagi reduït l’àrea de conreu a benefici de nous cultius taronger, hortalisses i blat de moro L’arròs ocupa unes 1000 ha a les terres més baixes La ramaderia té importància per l’aprofitament hivernenc dels pasturatges de la marjal La indústria havia estat poc important i…
Pena-roja
El nucli antic de Pena-roja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat, accidentat al SE pels ports de Beseit.
Baixa gradualment del tossal d’Encanader 1396 m alt, termenal amb el Boixar i Coratxà, de S a N es destaca la Pena Roja 1203 m i el Masmut 1058 m Les argiles i margues que van de l’Oligocè al Pliocè cobreixen el sector de la depressió de l’Ebre, que ocupa la resta del terme 620 a 850 m El riu Tastavins s’hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el d’Escalona i separa el terme del de Mont-roig de Tastavins La vegetació clímax pi roig i carrascar ha estat desplaçada en bona part per pinedes i garrigues, i solament 1 312 ha, el 15,6% del total municipal, són aprofitades per al conreu…
Riba-roja de Túria
Façana de l’església de Riba-roja de Túria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb l’Horta i amb la Foia de Bunyol.
El terme és travessat pel Túria en direcció NW-SE al seu sector septentrional el meridional és accidentat per una sèrie de turons que separen la comarca de l’Horta i comprèn també un petit sector del pla de Quart El 20% del territori és ocupat pel matollar L’agricultura de secà ocupa unes 3 000 ha al sector muntanyós dedicades especialment a garrofers, en gran part abandonats, i també vinya i oliveres Però la base agrària actual és el regadiu el poble pertany al sindicat dels Castells, que s’estén sobre unes 1 700 ha, 500 de les quals aprofiten l’aigua del riu, i les restants, de…
Leidschendam
Paisatge de Leidschendam
©Turisme d'Holanda
Localitat
Localitat de la província d’Holanda Meridional (Països Baixos).
L’any 2002 s’uní a la ciutat de Voorburg per a formar un nou municipi, Leidschendam-Voorburg
serra de Murrià
Serra
Serra que forma part de la partió d’aigües entre el Fluvià i el Ter.
Al vessant W es troba el despoblat de Murrià del municipi de la Vall d’en Bas Garrotxa
Cal Vies
Enclavament
Enclavament del terme de l’Arboç (Baix Penedès) situat entre els termes de l’Alt Penedès de Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca i Castellet i la Gornal.
El veïnat es troba a 6,5 km del cap del municipi en direcció a Vilafranca del Penedès
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou…
Cerc
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), prop del límit amb l’enclavament de Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, al sector NW del terme, a 872 m alt., i situat a la dreta del riu de Cerc , afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant nord-occidental del cap de la Fesa.
L’església, dedicada a sant Just i sant Pastor, és romànica, d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, sense arcuacions Hom fa la festa major al juny La villa Cerco és documentada el 863 i tenia 40 h el 2001 El topònim prové del llatí quercus llatí vulgar cercu Formà municipi independent fins el 1970, en què fou annexat al d’Alàs, i rebé el nom oficial d'Alàs i Cerc L’antic terme comprenia, a més, els pobles d'Artedó antic cap, la Bastida d’Hortons, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Banat, l’antic mas i terme de Sant Miquel i el santuari de Sagàs
les Adoberies

L’antic pont de Sant Jaume, sobre el barranc de les Adoberies, que unia l’antiga ciutat de Tremp amb el raval de Sant Jaume (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Tremp (Pallars Jussà), situat a l’antiga quadra de Margarit, vora el monestir de Sant Jaume de Pallars.
Tot i només ésser separat del nucli urbà per un torrent, pertangué fins al 1956 al municipi de Talarn
la Força
Nucli
Nom del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental), al voltant de l’església parroquial, on hi havia hagut fins al segle XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del segle X.
El 1937 el municipi adoptà aquest nom, per tornar a recuperar el de SantPere de Vilamajor el 1982