Resultats de la cerca

Fou descobert el 1942, a la Universitat de Harvard, per Louis FFieser i els seus collaboradors És emprat en la càrrega d’explosius incendiaris bomba de napalm Els seus efectes són deguts a la calor produïda per la seva combustió, que ocasiona greus cremades, i a l’acció metzinosa del monòxid de carboni

El corresponent pla d’acció aprovat, conegut com a programa de Gotha , que suposava un compromís entre les tendències lassalliana i marxista, recollia la teoria sobre la llei de bronze del salari i el principi de la lluita de classes , i fou modificat en sentit marxista, el 1891, en el programa d’Erfurt

El pas de la bilis de la bufeta al duodè és aconseguit per l’acció del quim en el mateix duodè en produir l’alliberament de colecistoquinina que provoca el relaxament de l’esfínter d’Oddi i una contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar Aquesta és anomenada també vesícula biliar

N'existeixen dues sèries els neutres, de fórmula M I HSO 3 , denominats incorrectament bisulfits Els sulfits més ben coneguts són els dels metalls alcalins, que tenen nombroses aplicacions sulfit de sodi Hom els obté per l’acció del diòxid de sofre sobre els hidròxids corresponents, i són molt solubles en aigua

És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en aigua i alcohol i insoluble en l’èter, que se sublima a 290°C i es fon a 351°C Presenta caràcter amfotèric, i origina sals que es descomponen en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta lleugers efectes estimulants i acció diürètica

Aquesta decisió tanmateix no suposa cap trejudici sobre la definitiva culpabilitat o innocència de l’encausat L’avantjudici solament és prescrit quan l’acció és promoguda pel perjudicat o ofès Un cop admesa la querella, en són conseqüències la instrucció de sumari i la suspensió en la funció del jutge o magistrat afectat

L' amanitina α C 4 0 H 5 6 N 1 0 O 1 3 S bloqueja específicament l’acció de l’enzim ARNpolimerasa en la reacció de síntesi de l’ARN missatger, i és l’amida de l' amanitina β C 4 0 H 5 5 N 9 O 1 4 S

Fou professor a la Universitat de Pavia des del 1796 i de Milà des del 1800 Publicà diversos treballs mèdics i el 1799, basant-se en els estudis de John Brown, exposà la teoria dels contraestímuls, que concebia com unes substàncies d’acció contrària a la dels estímuls i que disminueixen l’excitabilitat

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 330°-331°C Pot ésser administrat per via oral o intravenosa essent la biodisponibilitat oral del 100% Produeix vasodilatació per acció directa sobre la musculatura llisa vascular Hom l’administra en les urgències hipertensives, en la hipertensió refractària i en la hipoglucèmia crònica

Treballà als laboratoris de la General Motors, on investigà les propietats de les substàncies termomagnètiques El 1967 donà a conèixer l’efecte que duu el seu nom sobre el moment de torsió que experimenta un cilindre suspès en un gas paramagnètic a baixa pressió i sotmès a l’acció d’un camp magnètic