Resultats de la cerca

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional

Els pactes més comuns són els relatius al dret de vot sindicats de vot, per a mantenir una postura comuna, els relatius als drets econòmics dels accionistes per a assegurar un determinat dividend, ja que en principi la societat no té obligació de repartir-los i els relatius a la transmissibilitat de les accions

Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona

Situat a la capital federal dels EUA, és la universitat catòlica més antiga del país Fundada el 1789 pel bisbe de Baltimore John Carroll, la institució pertany a la Companyia de Jesús Centre reconegut pels seus programes formatius en política exterior i diplomàcia internacional, a més de d’humanitats, teologia, dret i altres ciències socials

Llicenciat en dret, fou corresponent de l’Acadèmia de la Història i de la Societat Arqueològica Lulliana Collaborà a la Revista de Menorca Publicà Bibliografía numismática menorquina 1923 i nombrosos treballs d’arqueologia de Menorca sobre son Catlar, es Talatí de Dalt, la naveta de Cotaina, etc Participà en els treballs d’exploració de Trepucó

Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

Del 1465 al 1468 residí a Mallorca per motius de salut, segons confessió pròpia Fou entès en medicina i filosofia i actuà de dayyan juntament amb els seus germans Aharon i Šim'on És autor de 150 respostes a qüestions de dret jueu, importants, especialment, pel seu punt de vista sobre el judaisme dels conversos

Després de cursar estudis de música i de dret a Budapest, el 1908 es traslladà a Viena on residí fins el 1938 Hi escriví i estrenà les seves operetes més famoses Der Zigeunerprimas, 1912 Die Csardasfürstin , 1915 Gräfin Mariza , 1924, en les quals alià les tradicions vieneses de l’opereta amb un colorit hongarès