Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Coneguda també com Campionat d’Europa i del Mediterrani, la quinzena edició 1961 i la dinovena 1965 foren organitzades pel Club Natació Banyoles Les aigües de l’estany de Banyoles acolliren les proves de figures, eslàlom i salts En l’edició del 1961 participaren esportistes de fins a quinze països, entre els quals destacaren Andreu Morros i Jordi Cabré En l’edició del 1965 participaren tretze països, i sobresortí Víctor Palomo

Membre del Club Deportivo Piscinas, posteriorment passà al Club Esportiu Laietà 1988 Obtingué el Campionat d’Espanya de segona categoria amb Lluís Gombau 1966, 1967 i onze anys el Campionat de Catalunya en paleta de cuir amb José Miguel Legarrea i Jordi Vidal 1955-66 Jutge internacional als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou monitor de l’Escola de Paleta de la Federació Catalana de Pilota 1990-95

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès amb Olga Dalmau com a entrenadora També s’entrenà a les ordres d’Armand Álvarez i Jordi Campany i competí pel Club Atlètic Vic Els anys vuitanta aconseguí diversos podis en Campionats de Catalunya, en 100 i 200 m El 1992 guanyà el títol català de 4 × 100 m i el Campionat d’Espanya de 200 m Disputà un torneig internacional amb la selecció espanyola

Fracassada la reforma interna, el 1971 esdevingueren Comandos de Acción Revolucionaria i el mateix 1971 adoptaren el nom d’Izquierda Revolucionaria Practicà la guerilla urbana i des de l’inici estigué en relació amb el Front d’Alliberament de Catalunya , al qual s’incorporà al juliol de 1974 després que aquest s’hagués declarat marxista leninista i partidari de la construcció del Partit Comunista de Catalunya Dirigent Jordi Vera

Membre del Tory Party, fou ministre d’afers estrangers 1791 Partidari de bon principi de la neutralitat, l’expansionisme francès li féu adoptar posicions en pro de la guerra Davant l’oposició del rei Jordi III a l’emancipació dels catòlics, dimití 1801 però, a causa de la seva influència entre els conservadors, fou nomenat cap de govern 1806-07 i aconseguí l’abolició del tràfic d’esclaus

Duc de Cumberland 1878 i de Brunsvic 1884-85 En morir el seu pare, Jordi V 1878, reclamà sense èxit els dominis paterns, incorporats a Prússia el 1866 el ducat de Brunsvic, reivindicat el 1884, fou ocupat també per Prússia el 1885 El 1913 cedí els drets al seu fill Ernest August IV 1887- 1953, casat amb Victòria Lluïsa, filla de l’emperador Guillem II, el qual li lliurà Brunsvic

Participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà

Llicenciat en Educació Física, és autor de les novelles L’home que torna 2005, premi Nou Talent FNAC i Les llàgrimes de la senyoreta Marta 2007, i de les narracions L’amor de la meva vida de moment 2015 El 2015 guanyà el premi Sant Jordi de novella per La vida sense Sara Amat Posteriorment publicà les novelles  Els metecs  2018 i Caminant junts per la lluna 2020

Fou dissenyat per l’equip d’arquitectes compost per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech Suposà la reconversió de la zona industrial coneguda com Icària i la recuperació d’una part de la façana litoral de Barcelona És una zona residencial amb espais de lleure, com el Port Olímpic i la platja de la Nova Icària Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica