Resultats de la cerca

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia Santa Maria de Valldaura La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren a la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia des del 1158 fou el monestir de Santes Creus Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297 Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 feu portar ossos i cérvols i hi residien temporalment la…

El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de Valois-Angulema, germana del…

Amb una participació del 29,7%, els tortosins voten a favor de preservar el monument erigit el 1966 a l’Ebre en homenatge als soldats del bàndol franquista morts a la batalla de l’Ebre L’opció guanyadora 68,36% en la consulta convocada a iniciativa de l’alcalde de CDC, Ferran Bel, preveu mantenir el monument en l’emplaçament actual i reinterpretar-lo per promoure la memòria històrica i la pau L’opció derrotada, que defensa retirar i museïtzar el monument, obté el 31,2% La consulta suscita des de la seva convocatòria l’oposició d’organitzacions cíviques, especialment d’Òmnium…

Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII…

Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995, Cataluña de…

Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina…

Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius infermer dels pobres, cellerer major i majoral de Vilosell fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una exmonja del convent de la Serra de Montblanc Penedit, retornà a Poblet Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària…

Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi introduí el…

Des dels anys setanta la seva collecció creixé i se significà a partir del seu interès per l’art conceptual i els artistes catalans Francesc Abad, Fina Miralles, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Joan Rabascall, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pazos, etc, les obres dels quals adquirí al llarg de cinc dècades Amb el temps la collecció també s’amplià a partir dels seus interessos per la videocreació, la fotografia contemporània i per l’art africà El 1980 obrí la sala Metrònom , i el 1985, la Fundació Rafael Tous d’Art…

Pablo González Velázquez Andújar 1664 — Madrid 1727, escultor, treballà per a esglésies madrilenyes i féu el retaule de l’església de les Calatravas Luis González Velázquez Madrid 1715 — 1764, pintor, fill de l’anterior, treballà a les Salesas i les Descalzas Reales El seu germà Alejandro González Velázquez Madrid 1719 — 1772, pintor, escultor i arquitecte, féu l’altar major de l’església de San Francisco de Borja El seu germà Antonio González Velázquez Madrid 1729 — 1793, pintor, decorà la cúpula de la Capilla Angélica del Pilar de Saragossa 1753 Zacarías González Velázquez Madrid 1763 —…