Resultats de la cerca

Imità l’estil de NPoussin i CGellé en composicions com Paisatge amb arquitectures Musée du Louvre Com a decorador treballà amb ELe Sueur a l’Hôtel Lambert de París i a les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, juntament amb el seu fill Pierre-Antoine Patel

A Roma 1828-34 s’incorporà al natzarenisme De retorn a Viena, decidí d’installar-se definitivament a Frankfurt Conreà el fresc, de forta empremta natzarena, la pintura de cavallet, on excellí en el retrat essencialment realista, el dibuix, la illustració de llibres i la caricatura política S'allunyà a poc a poc del natzarenisme per a conrear un estil més realista i vital, especialment en el retrat, el dibuix i la caricatura

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Format a Gloucester i a París 1882-84, descobrí els impressionistes, que l’influïren considerablement Cofundador amb Sickert del New English Art Club 1886, fou el principal paisatgista anglès del seu temps Evolucionà cap a un impressionisme més personal, patent en el gràcil i ingenu oli Girls Running 1894, Londres, Tate Gallery, i després cap a la tradició anglesa d’un Constable o un Turner

Deixeble de Van Ostade a Haarlem i de Van Goyen —amb la filla del qual es casà— a la Haia Conreà la pintura de gènere d’una ambivalència entre picaresca i moralitzant, semblant a la manera de Frans Hals

Representant de l’escola florentina, la seva activitat és en gran part desconeguda Hom li atribueix la Tebaida Galleria degli Uffizi, Florència i la Temptació de Sant Antoni Santa Croce, Florència, obres d’una evident orientació giottesca Entre el 1385 i el 1401 és documentat a València i a Toledo, on introduí les formes italianes i originà la creació d’una puixant escola de pintors, entre ells Rodríguez de Toledo Resta avui la incògnita sobre la seva participació en els retaules de Sant Eugeni i de la Crucifixió i en els frescs de la capella de San Blas a la catedral de Toledo

Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc

La seva formació es desenvolupà a França i a Itàlia, inserint-se dins el corrent manierista de Fontainebleau Il Correggio i Il Parmigianino influïren el seu art Treballà a Viena i a Praga Conreà els temes mitològics, històrics i religiosos a la manera italiana El Kunsthistorisches Museum de Viena té una bona mostra de la seva producció

Estudià a l’Acadèmia Brera de Milà Pertanyent al grup dels Chiaristi, fou un dels representants més interessants de la generació anterior a l’avantguardisme La seva pintura es caracteritza per la juxtaposició del naturalisme amb l’expressionisme, però sempre presos amb moderació