Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
Vilella
Masia
Veïnat
Masia i veïnat del municipi de Gisclareny (Berguedà), a l’W del poble, sota l’església de Sant Miquel de Turbians.
cap Verd
Cap
Cap del litoral atlàntic de l’Àfrica occidental, al Senegal, format per una punta estreta que avança cap a l’W.
A la costa S hi ha la capital del Senegal, Dakar
Vallcebre
Vista del poble de Vallcebre
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al NW de la comarca, entre Saldes, a l’W, i Guardiola de Berguedà, a l’E.
Situació i presentació Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat El límit meridional correspon a la serra d’Ensija Serrat Voltor, 2271 m, el coll de Fumanya 1570 m i el grau de la Mola 1350 m Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet 1341 m A la banda occidental…
Torrecorrals
Caseria
Caseria del municipi de Dénia (Marina Alta), a l’W de la ciutat, vora el límit amb el terme d’Ondara.
serra del Boumort
Panoràmica de la serra de Boumort des de la vall de Cabó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Serra
Serra interior dels Prepirineus que s’estén en direcció W-E, entre les conques de la Noguera Pallaresa i del Segre.
És constituïda per un gran anticlinal alpí, format per materials calcaris i margosos que es dipositaren al Cretaci mitjà i superior sobre materials de transgressió marina del Tries i el Lies Els sistemes d’erosió glacial i fluvial quaternaris han escombrat els dipòsits postorogènics conglomerats vermells triàsics i argiles quaternàries i han modificat la morfologia en contribuir les glaceres a la formació de planes d’erosió i la circulació de les aigües a la carstificació de tot el conjunt La vegetació, llevat escadussers claps mediterranis a la zona basal, és bàsicament de tipus…
l’Algoda
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a l’W de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.
És de poblament disseminat 654 h 1991
la Forna
Caseria
Caseria del municipi d’Asp (Vinalopó Mitjà), a l’W de la vila, a llevant de la serra de la Forna.
la Fontsanta
Façana del santuari de la Fontsanta
© JoMV
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de la Fontsanta
) del municipi de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l’W del poble.
Fou construït a la fi del segle XV al costat d’una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936 Hom hi celebra nombrosos aplecs
Fertília
Agregat del municipi de l’Alguer (Sardenya), a la costa, a la badia de l’Alguer, l’W de la ciutat.
Sorgí com a centre rural el 1936 Després de la Segona Guerra Mundial s’hi establiren uns 400 italians de Pula en passar Ístria a Iugoslàvia
Far West
Nom que rep la regió dels EUA compresa entre el Mississipí, a l’E, i les muntanyes Rocalloses, a l’W.
La conquesta començà a la fi del s XVIII formació dels estats de Kentucky, 1792, i Tennessee, 1796, i s’acabà cap a la fi del s XIX Fou poblada successivament per caçadors traficants de pells, miners i colons agrícoles